Eureka!

Els #TuitsDeCampanya d’avui són dels factors que, més enllà del context internacional, expliquen el creixement de l’extrema dreta a Espanya i a Catalunya. Començaré per la conclusió: Espanya és un país sociològicament feixista.

D’entrada, ja és significatiu que d’ençà del 1945 és impensable que a Alemanya li posin “Adolf” a cap nadó o que a Itàlia li posin “Benito” però Espanya estigui plena de “Franciscos”. Sense cap problema, sense cap remordiment. Simplement, no passa res. A Espanya això és normal.

L’octubre del 2017 l’extrema dreta no tenia cap escó ni a les corts espanyoles ni a cap parlament autonòmic. Arreu d’Europa se’n feien creus, era “l’excepció espanyola”. Tots sabem que n’hi havia i on eren, però hi eren mig d’amagatotis. Creien que havien de dissimular.

Però el referèndum de l’1 d’octubre ho va canviar tot. L’Estat es va veure acorralat i va reaccionar sense dissimular: “això no es resol votant, això es resol a hòsties”. No ho van fer només els 3 poders: executiu (govern), legislatiu (les Corts, on van aprovar el 155) i el judicial (sense comentaris). També el cap d’estat (el discurs del rei el 3 d’octubre). També les forces d’ordre públic (policies nacionals i guàrdies civils cantant “a por ellos” a l’autocar o “que nos dejen actuar” a l’hotel). També els medis de comunicació, la societat espanyola en ple (recordeu la gentada aplegada arreu d’Espanya amb estanqueres cantant “a por ellos!” als policies i guàrdies civils que enviaven a Catalunya?). Fins i tot els que passaven per amics (el “me pilla lejos” de l’Errejón).

Diuen que els EUA no van perdre la guerra del Vietnam a les jungles tropicals sinó a casa seva, quan milers d’americans es van mobilitzar contra la guerra. No va ser el cas d’Espanya, els espanyols es van apuntar massivament a l’a por ellos i durant el judici del procés la fiscalia (el govern) i l’acusació particular (Vox) van anar a l’una, un copiar/enganxar de manual. Un cop treta la mascareta de tots plegats és lògic que Vox arreplegui vots a cabassos. Allà i aquí, perquè a Catalunya hi ha molts espanyols, oi que sí? Doncs què han de votar? El mateix que els espanyols “d’allà”.

I què passa amb els no espanyols? Per què Aliança Catalana és tan atractiva per a molts catalans que van participar de “la revolució del ni un paper a terra”? (aquest concepte en si ja explica moltes coses, però això mereixeria uns quants posts). A molta d’aquesta gent que l’1 d’octubre estava disposada a tant (a tot?) se li ha acabat la paciència per continuar “fent veure que” i volen algú que els transmeti la sensació que està disposat a llençar un paper a terra i, si calgués, alguna cosa més i tot. I en la Sílvia Orriols molts hi veuen aquest algú.

Anteriors apunts del Diari de campanya:
Dijous, 21 de novembre
Divendres, 22 de novembre