Eureka!

De La Ilíada o de l’Anell dels nibelungs, d’on van treure Goscinny i Uderzo la inspiració per la poció màgica que el druida Panoràmix prepara al poblat d’Astèrix?

Les llegenda germànica de Sigfrid és gairebé calcada a la grega d’Aquil·les: tots dos eren invencibles en el combat gràcies a un bany màgic. Sigfrid, amb la sang del drac que custodiava el tresor dels nibelungs, Aquil·les a les aigües del llac Estígia. Tots dos, però, tenien un punt vulnerable: un lloc del seu cos que no s’havia mullat: el taló d’Aquil·les, per on sa mare l’agafava mentre el capbussava; i l’espatlla de Sigfrid, on li va caure una fulla de til·ler just abans del bany. La història és familiar per als amants de les aventures d’Astèrix i del seu inseparable amic, Obèlix, el més fort de tots els gals perquè de petit va caure a una perola de poció màgica. Per això Panoràmix no n’hi dona mai, perquè no n’hi cal. Obèlix sempre és fort, sempre és invencible. I, a diferència d’Aquil·les i de Sigfrid, Obèlix no té cap punt feble.

Qui si el té són els seus amics del poblat d’irreductibles gals. El punt feble és el temps perquè, amb l’excepció d’Obèlix, els efectes de la poció màgica no són permanents. Per això els cal prendre’n un glop abans de cada batalla. I per això a Astèrix el gal els romans volen segrestar Panoràmix, perquè sense el druida que els la prepara només és qüestió de temps que els gals es rendeixin.

Els destins d’Aquil·les i Sigfrid són inseparables del dels seus amants, Pàtrocle i Brunilda; el d’Obèlix del seu amic Astèrix. Però també hi trobem l’amor, que ens arriba en la que potser és la millor de totes les seves històries i on veiem els dos amics fent el que mai ens hauríem imaginat: Astèrix legionari.