Eureka!

Fa uns dies va entrar en vigor un reial decret sobre el personal investigador en formació i entre les principals novetats hi ha uns nous llindars de retribució salarial, ostensiblement superiors als anteriors, que s’han endut gairebé tots els titulars. Però no tot han estat bones notícies.

El decret fixa uns mínims a la retribució bruta dels predocs que varia substancialment d’any en any, fins al punt que al quart -i, suposadament, últim- el sou mínim és gairebé un 50% superior al del primer any. Fins aquí tot són bones notícies, què hi ha, doncs, de dolent?

El que ha escapat a molts titulars és que el sou mínim que aquest decret fixa tant per al tercer com per al quart any de la fase predoctoral està per sobre dels diners que el mateix govern espanyol destina a la contractació d’investigadors a través de la seva convocatòria FPI (Formación de Personal Investigador). Què vol dir això? Doncs atès que el govern espanyol no n’ha modificat la dotació econòmica, han passat a estar per sota del llindar legal i per tant han deixat de ser convocatòries amb les que contractar predocs a ser convocatòries de cofinançament. A partir d’ara les institucions de recerca hauran de cobrir la diferència de sou que el la convocatòria FPI deixa al descobert. Paradoxalment, mentre amb aquest decret el govern espanyol augmenta els drets dels predocs alhora que, de facto, retalla el finançament de les seves convocatòries per a la contractació de personal de recerca.

Una segona conseqüència d’aquest decret és que redueix la capacitat de les altres administracions públiques de fer política científica a través de les seves convocatòries. Fins ara aquestes tenien llibertat per oferir contractes amb una dotació econòmica que tant podia ser igual, superior, o inferior als que es formalitzaven a través de les convocatòries del Ministerio. La Generalitat, per exemple, ha seguit la política d’oferir contractes per sota dels que oferia el Ministerio amb la intenció de fomentar que “les millors opcions” obtinguessin les ajudes estatals i que les ajudes de la Generalitat anessin per “la segona línia” i maximitzar així el nombre de personal investigador contractat (ja que si “la primera línia” preferís les ajudes de la Generalitat a les de l’AGE és de preveure que se n’obtinguessin menys d’aquestes). Aquesta política segueix la mateixa lògica per la que les retribucions que ofereixen les convocatòries de l’AGE són inferiors a les de la Unió Europea: les millors retribucions han de ser on hi ha més competència (àmbit regional més ampli). Però amb aquest decret, que imposa unes retribucions superiors al finançament que ofereix la mateixa AGE, la Generalitat (i totes les altres institucions que financen convocatòries de recerca) perden aquest marge de maniobra.