El document del secretari d’Estat d’Universitats és diàfan. El MICINN fixa els objectius d’aquest programa, per al qual a la convocatòria 2009 es destinaran 150 milions d’euros en concepte de préstecs a interès zero. El MICINN estableix els requisits del concurs per a les universitats, els objectius del programa, i els criteris per a la distribució dels préstecs. El MICINN, després d’un primer filtratge per part d’una comissió internacional, decideix quins són els campus que es podran beneficiar d’aquests 150 milions d’euros en préstecs i en fa la distribució. I aleshores el MICINN signa un conveni amb les comunitats autònomes per tal que siguin aquestes qui li retornin els 150 milions d’euros.
En resum: el MICINN fixa unilateralment tant els criteris de selecció com la distribució d’uns diners que hauran de pagar les comunitats autònomes, a les que només els queda l’opció de no signar el conveni i quedar com el dolent de la pel·lícula davant de les seves universitats, que en aquest cas es quedarien sense diners. Unes comunitats autònomes a les que fins aleshores no se les ha tingut en compte per a res. Ni a l’hora de fixar objectius, requisits o criteris de’assignació. Un fa la política i els altres la paguen.
Els catalans, ingenus, diem que “qui paga, mana”, però a Espanya la dita és un xic diferent: “quien manda, manda”. Doncs això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…Però tot i el caciquisme de la situació…..seran les pròpie universitats qui hauran de veure si els interessa o no acceptar aquests prèstecs i si poden o no retornar-ho.
Més enllà de no poder decidir els criteris per aquests 150M d’euros, la CCAA únicament fa de recaptadora per a l’Estat alhora de retornar els prèstecs, realment no els paga, a no ser que voluntàriamente vulgui acceptar de pagar en nom de les universitats.
Mr. Hyde