Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

27 de setembre de 2013
0 comentaris

Barcelona, seu d’un institut de la universitat de l’ONU

logo UNULa setmana passada es va inaugurar oficialment l’Institute for Globalization, Culture and Mobility de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-GCM), que durà a terme tant formació de postgrau com recerca en aquests àmbits. Amb aquest institut, Barcelona esdevé la catorzena ciutat del món on l’ONU hi instal·la una seu de la seva universitat.

Des del punt de vista acadèmic, l’institut es crea amb l’objectiu d’oferir un postgrau en cada un dels seus àmbits de treball (educació, joventut, migració i mitjans de comunicació). Des del punt de vista de la recerca, l’institut compta amb 5 programes: migració, medis i diàleg intercultural; migració transcontinental; mobilitat i canvi socio-cultural; impactes socio-culturals de la crisi econòmica en les migracions; i diàspora: pobles, llocs i canvis en la cultura.

La Universitat de les Nacions Unides (UNU) és un òrgan autònom de l’Assemblea de les Nacions Unides que va néixer ara fa 40 anys, amb l’objectiu d’abordar temes des d’un punt de vista multidisciplinari i orientat a problemes, que van de la salut global als recursos naturals, passant per les tecnologies de software.

Per tal d’atreure la seu d’aquest institut, la Generalitat va oferir a l’UNU uns espais a l’Hospital de Sant Pau. Tot i que l’UNU-GCM va començar la seva activitat l’any 2012, la inauguració oficial no s’ha fet fins aquest setembre, un cop s’han completat les obres de rehabilitació del pavelló que l’acull. A la inauguració -que va comptar amb l’assistència del rector de la Universitat de les Nacions Unides, David Malone- hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas.

Els altres tretze instituts i seus de l’UNU són els següents: d’Estudis d’integració regional (Bruges, Bèlgica), Entorn i seguretat humana (Bonn, Alemanya), Gestió integral de recursos i fluxos de materials (Dresden, Alemanya), Estudis avançats (Yokohama, Japó), Salut global (Kuala Lumpur, Malàisia), Tecnologia de software (Macao, Xina), Recursos naturals a l’Àfrica (Accra, Ghana), Aigua, medi ambient i salut (Ontàrio, Canadà), Sostenibilitat i pau (Tòquio, Japó), Innovació i tecnologia (Maastricht, Països Baixos), Recerca en desenvolupament econòmic (Hèlsinki, Finlàndia), Biotecnologia (Caracas, Veneçuela), i Recursos naturals (Reykjavík, Islàndia).

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 24/09/2013 )


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.