Eureka!

La recerca necessita estratègies a mig o llarg termini. Per això, un repàs a les notícies més destacades del 2013 ens deixa molt més que un balanç anual: és el balanç d’una dècada de polítiques d’R+D, que ens dibuixa un escenari per als propers anys. En aquest escenari, la Xina ja no és cap país emergent sinó la segona superpotència del món. Només darrere dels Estats Units, de moment.

Objectiu: Mart

Aquest 2013 hem sabut que al seu programa espacial s’ha fixat com a objectius disposar abans del 2020 d’una estació espacial permanent, enviar humans a Mart abans del 2023  (serien els primers a trepitjar-lo), i es planteja aquesta missió com l’inici del que seria la primera colonització humana fora del planeta Terra.

Als qui tenim prou edat per recordar la Unió Soviètica aquesta notícia ens impacta especialment, perquè durant la guerra freda els programes espacials dels USA i la CCCP eren un bon indicador per seguir tant el progrés de les dues superpotències com la tensió entre elles. La seva cursa espacial va tenir el punt àlgid a les dècades de 1950 i 1960, just quan el món va estar a un pas d’una guerra nuclear. I si la victòria tecnològica dels EUA s’hagués d’il·lustrar amb una imatge segurament la triaríem entre les que l’Apol·lo XI ens va enviar al juliol de 1969: amb Armstrong i Aldrin fent saltirons per la Lluna, després de plantar-hi la bandera de les barres i estrelles.

La bandera de l’URSS mai es va plantar a la Lluna. D’aquí a 10 anys, la xinesa es podria plantar a Mart. Abans que ho fes la dels Estats Units.

 Despesa en R+D

L’any 2000, la Unió Europea es va fixar per al 2010 l’objectiu de convertir-se en l’economia més potent del món basada en el coneixement (el que se’n va dir l’estratègia de Lisboa). Era un objectiu poc realista, que aspirava desbancar els EUA i el Japó de les primeres posicions quan del que s’hauria hagut de preocupar era de no perdre posicions respecte els països emergents que pujaven amb força. 

L’evolució del finançament dedicat a l’R+D en aquests anys és prou eloqüent: l’any 2000 la Xina era el 6è país en termes absoluts, per darrere dels EUA, el Japó i tres països europeus (Alemanya, França i Regne Unit). Des d’aleshores, mentre la despesa en R+D a la majoria d’aquests països ha augmentat entre un 20% i un 30%, a la Xina ho ha fet un 430%. Com a resultat, actualment la Xina ja està per davant de tots els països europeus i és el segon país del món amb més despesa en R+D, només per darrere dels EUA. Els 296,8 mil milions de dòlars que l’any 2012 la Xina va destinar a l’R+D gairebé dupliquen la xifra que hi va destinar el Japó, el tercer país en aquest rànquing. Una altra dada per als “veterans de l’URSS”: al 2012, la despesa en R+D de la Xina va ser 8 vegades superior a la de Rússia.

En termes relatius, la Xina ha passat de destinar el 0,90% del seu PIB a l’R+D l’any 2000 a destinar-hi l’1,97% al 2012. Aquest mateix any, la despesa a Catalunya va ser de l’1,51% del PIB, ostensiblement per sota del percentatge xinès, mentre que deu anys enrere estava per davant (1,19% del PIB l’any 2002).

El superordinador de Guangzhou

L’any 2013 també es tanca amb un ordinador xinès com el més potent del món, un rànquing tradicionalment en mans dels EUA.

En termes generals, els nord-americans continuen essent els grans dominadors d’aquest rànquing: tenen cinc superiordinadors al Top-10, entre ells el segon i tercer més potents del món. Però el primer lloc d’aquesta classificació té, tant per la Xina com per als EUA, un valor simbòlic que no hem de menystenir.