Els llibres de la meva vida

L’any 2008 vaig obrir el meu primer bloc, Els llibres de la meva vida, on durant 32 setmanes vaig anar, dilluns a dilluns, parlant dels llibres que formen part del meu “paisatge”. Aquí us deixo el pròleg amb què al febrer del 2008 vaig presentar el bloc, i l’enllaç als de cada un dels llibres de la meva vida.

Pròleg: El llibre com a màscara

Avui començo aquest bloc amb la intenció de parlar-vos cada dilluns d’un llibre. A vegades us parlaré pròpiament del llibre, a vegades de què representa per a mi: què em fa pensar o què em fa sentir.

No és, doncs, el rànquing dels millors llibres que he llegit (qui gosaria?) ni tan sols dels que més m’han agradat (això ja seria més fàcil). Us parlaré de llibres que per mi són “més que un llibre”, ja sigui perquè em recordin un temps, un lloc, una persona… ves a saber! Un recorregut que no passa necessariament pels llibres que més m’hagin agradat. Fins i tot és possible que algun dia us en vulgui parlar d’un que no m’he llegit mai… Coses que passen.

Deia Borges que estava més orgullós dels llibres que havia llegit que no pas dels que havia escrit. L’entenc, hi ha poques coses tant personals com un llibre. Que difícil que pot ser triar-ne un per regal! Els llibres que hem llegit diuen molt de nosaltres, del camí que ens hem anat fent de mica en mica en la nostra educació sentimental (ja teniu una pista…). Per poc que pugui, quan visito un pis m’agrada tafanejar els llibres que hi ha. Sovint, n’hi hauria prou amb veure’n la biblioteca per saber si allí hi viu una persona o si n’hi viuen més. També passa amb la fonoteca. Són com missatges en una botella, amb complicitats encriptades. Un amant de Kafka també es reconeix en Flaubert, en Gógol, en Zweig, en Levi…

Tornem, però, a aquest bloc. La meva intenció és parlar-vos cada dilluns d’un llibre diferent. Una entrega setmanal, com un rellotge, com els fascicles d’una col·lecció. I m’anirà bé començar per un dels que m’estic llegint ara: “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco… però això no serà fins dilluns vinent.

PS He dit que és “un dels” llibres que m’estic llegint. Fa temps que vaig notar que els llibres m’agradaven més com més trigava a llegir-me’ls. Sembla que els paeixo millor si em van calant de mica en mica (sóc de digestions lentes…). Per això quan, després de mesos sense llegir res, m’agafa una altra vegada la fal·lera de llegir puc començar fins a mitja dotzena de llibres diferents –com més diferents millor– i vaig saltant d’un a un altre per no estar-me en un mateix llibre més de vint o trenta minuts diaris. A algú més li passa?


Els llibres de la meva vida

El nom de la rosa, d’Umberto Eco
Hamlet, de William Shakespeare
El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas
L’educació sentimental, de Gustave Flaubert
Carta d’una desconeguda, d’Stefan Zweig
Crim i càstig, de Fiodr Dostoievski
El pont del riu Kwai, de Pierre Boulle
El mercader de Venècia, de William Shakespeare
El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas
Apologia de Sòcrates, de Plató
La mare, de Màxim Gorki
Antologia de poesia patriòtica catalana, varis autors
El procés, de Franz Kafka
Dublinesos, de James Joyce
Cignes salvatges, de Jung Chang
El metge, de Noah Gordon
La meva infantesa, de Màxim Gorki
El sistema periòdic, de Primo Levi
Nacional II, de Jaume Perich
La metamorfosi, de Franz Kafka
Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand
La volta al món en 80 dies, de Jules Verne
Ulisses, de James Joyce
Ciències naturals, varis autors
Els tres primers minuts de l’univers, d’Steven Weinberg
Romeu i Julieta, de William Shakespeare
1984, de George Orwell
Les aventures d’en Tom Sawyer, de Mark Twain
Cartes a Milena, de Franz Kafka
La intel·ligència fracassada, de José Antonio Marina
Totes les poesies, d’Eugenio Montale
Fahrenheit 451, de Ray Bradbury


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *