Dretes i esquerres (prejudicis)

Sovint ens sorprèn que algú, una persona o un partit polític, “de dretes” o “d’esquerres” faci, o digui, segons què. Tothom té contradiccions, però moltes vegades la nostra sorpresa no és fruit de les contradiccions dels altres sinó dels nostres prejudicis. Uns prejudicis condicionats per la història. Perquè ser d’esquerres o de dretes no té res a veure amb ser més o menys tolerant, o més o menys anticatalà.

Dretes/esquerres

Fem cas a Marx (Karl). La diferència entre les dretes i les esquerres és en l’economia. Com més d’esquerres més partidari de la intervenció de l’estat en l’economia, en que recapti més impostos perquè ofereixi més serveis. Com més de dretes, més liberal: menys impostos i menys serveis públics.

Llibertat

La tolerància, el respecte vers la diferència, no té res a veure amb la visió econòmica de les dretes o les esquerres. Tan racista o homòfob pot ser algú que estigui a favor de l’impost de successions com algú que hi estigui en contra. Però sovint es considera que la llibertat, la tolerància i el respecte són valors “d’esquerres”. No és cert (tampoc és cert el contrari). Només un exemple: el primer lloc d’Espanya on es van reconèixer legalment les parelles homosexuals va ser a Catalunya, l’any 1998. Ho va fer un govern de dretes (CiU) i amb la conselleria de Justícia en mans del sector més “a la dreta” de la coalició (Unió). Ho va fer abans que ho fes el govern central o cap de les comunitats autònomes governades per l’esquerra espanyola…

La nostra història és la que és, de dictadura (de dretes) en dictadura (de dretes) i probablement per això pensem que la llibertat és un valor d’esquerres. Però als països que han patit dictadures comunistes ho veuen tot molt diferent…

Anticatalanisme

Sovint també associem l’anticatalanisme amb la dreta, i segur que la història de dictadures de dretes hi ajuda. Però respectar més o menys l’alteritat cultural i nacional i els seus drets no té res a veure amb l’economia. Arreu del món, el colonialisme i els intents de genocidi cultural l’han practicat tant governs de dreta com d’esquerra. Contra kurds, armenis, jueus, berbers, uigurs… No som especials, i per això l’anticatalanisme no és exclusiu de les dretes: d’Alejandro Lerroux a Raimundo Viejo.

Per molt que ens entestem a fer veure que no ho entenem, en aquesta foto no hi ha cap contradicció.

Iceta, Rivera, Ortega Smith, i d'altres
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *