Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

5 de març de 2019
0 comentaris

La recerca després de Lehman Brothers (1/2)

Lehman BrothersL’any 2000 el Consell Europeu, reunit a Lisboa, es va comprometre a apostar per la recerca i el desenvolupament (R+D), perquè va considerar que només una economia d’alt valor afegit, basada en el coneixement, garanteix el progrés econòmic i la cohesió social. Va posar xifres a l’aposta: l’any 2010 la despesa en R+D al conjunt de la UE hauria de ser el 3% del PIB. Era un objectiu molt ambiciós, perquè exigia multiplicar per gairebé 2 la despesa (l’any 2000 era l’1,77%).

Al setembre del 2008 Lehman Brothers va fer fallida i va desencadenar una greu crisi econòmica de la que encara no ens hem recuperat. Com ha respost la UE? Ha complert amb l’aposta per l’R+D que -segons ella mateixa diu- du al desenvolupament econòmic i la cohesió social?

Malauradament, a l’hora de la veritat les polítiques científiques al conjunt de la UE no han avançat gaire, i fins i tot en alguns països han retrocedit. Les dades més recents (corresponents al 2017) fan un retrat decebedor de la dècada post Lehman Brothers (2008-2017). La despesa al conjunt de la UE només ha augmentat de l’1,84% al 2,07%, ben lluny de l’objectiu del 3%. A aquest ritme encara faltarien uns 40 anys per arribar a l’objectiu que la UE es va fixar per al 2010!

Però encara hi ha notícies pitjors. L’evolució ha variat molt d’un estat a un altre, i a set d’ells la inversió en R+D fins i tot ha disminuït. Ha esta el cas d’Espanya (que ha passat de l’1,32% a l’1,20%), però també el de Catalunya (de l’1,57% a l’1,47%).

És interessant representar en una gràfica els valors de cada país de la despesa en R+D l’any 2017 com a percentatge del PIB (eix y) i de l’increment de la despesa en el període 2008-2017 (eix x). Els valors d’aquestes dues variables corresponents al conjunt de la UE (0.23, 2.07) divideixen la gràfica en 4 quadrants: als dos superiors hi ha els països amb una despesa en R+D superior a la mitjana i al dos inferiors els països amb una despesa inferior a la mitjana; i als dos quadrants de la dreta hi tindrem els països amb un increment 2018-2017 superior a la mitjana de las UE mentre que als dos de l’esquerra els països amb un increment inferior.

Així, al quadrant superior dret hi trobem 4 països amb un valors superiors a la mitjana de la UE tant en despesa com en increment de la despesa. Són països capdavanters que cada vegada ho són més: Àustria, Dinamarca, Alemanya i Bèlgica.

Al quadrant superior esquerra hi trobem els països amb una despesa superior a la mitjana però amb un increment inferior al del conjunt de la UE. Capdavanters que han perdut terreny: Suècia, Finlàndia i França.

Al quadrant inferior dret hi ha els països amb una despesa inferior a la mitjana de la UE però que l’han incrementat per sobre de la mitjana. Països que estan recuperant terreny: Països Baixos, Eslovènia, Txèquia, Hongria, Grècia, Polònia, Eslovàquia i Bulgària.

Finalment, al quadrant inferior esquerra hi ha els països per sota de la mitjana de la UE tant en despesa com en increment de la despesa. Països cada vegada més despenjats. Els sospitosos habituals, però també alguna sorpresa: Regne Unit, Catalunya, Itàlia, Portugal, Estònia, Luxemburg, Espanya, Irlanda, Lituània, Croàcia, Malta, Xipre, Romania i Letònia.

Font: Eurostat.

(Un resum d’aquest article ha estat publicat al bloc de Política Econòmica i Treball d’ERC, 06/03/2019)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.