Ciència i ideologia (de les nuclears als transgènics)

Nuclears?A vegades, a la primera línia del debat polític i social hi trobem temes amb rerefons científics: nuclears sí o nuclears no? S’ha de limitar la recerca amb cèl·lules mares? Què fem amb els organismes modificats genèticament (els transgènics)? En aquests casos, la ideologia, i no la ciència, acostuma a condicionar les decisions.

OMG (transgènics)

Molt fàcil. Si et consideres d’esquerres vols prohibir-los, si et consideres de dretes –perdó, liberal- no. És un plantejament de rics; de rics que no veuen ningú morir-se de fam, perquè prescindeix del fet que conreant vegetals modificats genèticament es pot alimentar molta més gent que no pas amb conreus de vegetals “naturals”. I sovint també és un plantejament d’ignorants, que desconeixen com es va fer la revolució neolítica, i de mentiders (no heu llegit enlloc allò de ficar un virus a llavor de les plantes?).

Però això tant és, el que compta és si t’agrada identificar-te com a progre o com a liberal.

Cèl·lules mare

Aquí passa el contrari: si ets progre estàs a favor de tot, i si ets conservador en contra. De tot. Especialment quan parlem de cèl·lules mare humanes, perquè aleshores la referència al món feliç d’Huxley és inevitable. Curiosament, els conservadors acaben acusant els progressistes de poc més que de nazis –una acusació que porta uns anys d’oferta- i de voler crear una raça de superhomes (mai es parla de superdones). A l’altre cantó, resulta difícil ser a favor d’alguna mena de limitació o regulació sense que t’acusin d’integrista religiós. Què hi farem!

Nuclears, no gràcies?

Acabaré amb aquest clàssic. El debat és molt complex, i els grans lobbies energètics fan molta pressió, perquè pujar o baixar una miqueta el llindar de seguretat que se li exigeix a una central nuclear té un impacte enorme en el cost de producció de l’energia, més que en cap altra manera de produir-ne. El debat hauria de ser aquí, i hauria de tenir en compte que l’agressió ecològica més greu que actualment cometem la fem amb els hidrocarburs. Hauria de ser aquí, però ja sabem tots on és, oi? I la composició dels consells d’administració de les grans empreses energètiques no ajuda gens a canviar el debat d’escenari.

Tampoc estaria malament que ens imaginéssim la sorpresa que s’enduria un extraterrestre a qui li expliquéssim que, a la Terra, el millor que se’ns acut fer amb el petroli és… cremar-lo!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *