Històries Nobel: les medalles que van esquivar la Gestapo

Al 1940, mentre les tropes alemanyes entraven a Copenhaguen, dos guanyadors del premi Nobel de física van entregar les seves medalles de l’Acadèmia Nobel a Niels Bohr, i li van demanar que evités que la Gestapo les confisqués. Al seu valor econòmic (cada medalla eren 200 grams d’or de 24 quirats) s’hi afegia un valor simbòlic: un dels premiats era un alemany jueu i l’altre un alemany ari, de família noble, que s’havia oposat públicament al nazisme i s’havia solidaritzat amb els jueus i amb els països que Alemanya ocupava, com la mateixa Dinamarca.

Niels Bohr va demanar ajuda a un químic del seu laboratori, l’hongarès Georgy de Hevesy, que les va dissoldre amb una mescla d’àcid nítric i d’àcid clorhídric. Aquell mateix dia, com era de preveure, la Gestapo es va presentar als Laboratoris Niels Bohr. Ho van regirar tot, fins i tot van cavar als jardins, però no van trobar les medalles. Ningú va parar atenció a un gerro amb un líquid groguenc que, amb l’etiqueta “aqua regia”, hi havia a una vitrina.

Un cop finalitzada la guerra, de Hevesy va tornar als Laboratoris Niels Bohr. El gerro encara hi era. De Hevesy va pensar una reacció química per precipitar l’or de la dissolució àcida. Quan va tenir els 400 grams d’or, els va enviar a l’Acadèmia Nobel amb una carta on els n’explicava la història. L’Acadèmia Nobel va fondre, per segon cop, les medalles i, al 1952, les va entregar, per segon cop, als seus legítims propietaris: Max Von Laue (premi Nobel l’any 1914) i James Franck (premi Nobel al 1925).

PS Dedicat a Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, i Jordi Sànchez.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *