Pensions, IVA cultural, i 155: tot quadra

Amb pocs dies de diferència hem sabut mig d’amagatotis dues notícies a les que probablement fins després del 21-D no se li dedicaran grans titulars. D’una banda, que l’Estat espanyol ja ha buidat el fons de pensions i haurà de demanar un crèdit per pagar les pensions d’aquest Nadal. D’altra banda, que el Ministeri d’Hisenda ha canviat de criteri i reclama, retroactivament, diners a vàries entitats culturals perquè amb el nou criteri considera que les subvencions que han rebut haurien d’haver tributat IVA.

Que totes les entitats culturals a qui el ministre Montoro reclama aquests diners siguin catalanes ens du a una tercera notícia d’actualitat: la supressió de l’autogovern via l’article 155 de la Constitució. Les tres notícies estan més relacionades del que d’entrada podria semblar.

L’Estat té un problema i un propòsit, i aquestes tres notícies lliguen l’un amb l’altre. El problema és financer: Espanya té un deute que no pot pagar. Actualment ja supera el 100% del seu PIB, i per anar-lo pagant ha anat traient diners de la bossa de pensions. Fins escurar-la. El propòsit és polític: suprimir l’autogovern de Catalunya. Quan Mariano Rajoy va esdevenir president va fer un canvi en l’organigrama del govern que poca gent va entendre aleshores: Hisenda va deixar d’estar lligada amb l’economia (recordeu que abans hi havia un Ministerio de Economía y Hacienda?) i se’n va anar amb funció pública. La creació del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas va ser una declaració d’intencions: els impostos ja no estan al servei de l’economia sinó per regular la relació amb les altres administracions de l’Estat. Matar l’autonomia a través dels impostos.

Reclamar IVA a les institucions culturals és una manera de recaptar diners per eixugar el dèficit. Però també és una manera de liquidar l’autonomia, perquè quan quan s’aplica a institucions que reben subvencions de la Generalitat el que fa és prendre diners (i capacitat d’actuació) a la Generalitat i enviar-los a l’Administración General del Estado. Ho veurem clar amb un exemple.

No se’n va parlar gaire, però ja fa uns anys Hisenda va començar a fer el mateix amb les institucions de recerca. I per veure com de diferents són els seus efectes en funció de a qui s’aplica la mesura ens anirà bé imaginar-nos dos centres diferents, tots dos ubicats a Catalunya:
– El centre A és del un centre del CSIC, i per tant es finança amb els pressupostos generals de l’Estat.
– El centre B és un centre del sistema CERCA, finançat per la Generalitat.
Suposem que tots dos centres reben una subvenció de 100.000 euros, que són els que necessiten per a despeses de funcionament. Què passa quan Hisenda canvia de criteri i diu que als 100.000 € de la subvenció hi ha un 21% d’IVA? Doncs que cada un dels centres –que continua necessitant 100. 000 € per a funcionar- demana a l’administració que el finança que, en lloc de 100.000 €, li passi una subvenció de 121.000 €: 100.000 per ell i 21.000 per Hisenda. En el cas del centre A (centre CSIC) això vol dir que el Ministerio de Economía (que és qui el finança) li ha de donar 21.000 € més dels que tenia programats. El centre rebrà aquests 21.000 € de més, després els pagarà a Hisenda, i finalment el ministre d’Hisenda els donarà al ministre d’Economia. El circuit s’ha complicat, però finalment ningú hi surt perdent: el centre té els 100.000 € que necessita i el Ministerio de Economía recupera (via Hisenda) els 21.000 € que inicialment havia aportat de més. Però què passa amb el centre B (centre CERCA)? Doncs que, per poder continuar fent el mateix, el centre demana a la Generalitat que li augmenti la subvenció en 21.000 €. Si la Generalitat els els dóna, el centre els transfereix a Hisenda que… els donarà al Ministerio de Economía. En aquest cas, 21.000 € hauran passat de la Generalitat al ministre De Guindos, via el ministre Montoro. El canvi de criteri serveix per parasitar les finances de la Generalitat. I sense diners no es pot fer política.

Un apunt final. Què passa en realitat al centre CSIC? Doncs que el Ministerio de Economía li apuja la subvenció… però no un 21%. Imaginem-nos que la subvenció passa de 100.000 a 110.000 euros que, un cop Hisenda se n’endugui el 21%, queden en uns 90.000 euros. A l’hora de la veritat, per al centre això suposa una retallada del 10% (passa de 100.000 a 90.000 euros). En canvi, als pressupostos generals de l’Estat consta que la despesa en recerca ha augmentat un 10% (de 100.000 a 110.000 €)… i la cirereta la posa el ministre Montoro quan apareix dient que aquest any ha recaptat més IVA, i ho presenta com la prova fefaent de que Espanya ha sortit de la crisi, perquè -diu- que hagi augmentat la recaptació vol dir que ha augmentat l’activitat economica.

PS També diuen que augmenta la recaptació de l’IVA perquè ha millorat l’eficàcia contra el frau fiscal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *