Eureka!

Quan parlem de països líders en ensenyament superior pensem automàticament en els Estats Units i en el Regne Unit, però les xifres d’Austràlia són tan espectaculars com –a casa nostra- poc conegudes. És un cas interessant perquè, a diferència dels altres dos, és un país demogràficament petit (23 milions d’habitants) amb el que potser seria més fàcil jugar a fer paral·lelismes.

Universitats joves

Sis de les set universitats públiques catalanes tenen menys de 50 anys, i tres d’elles estan –d’acord amb el rànquing QS– entre les 50 millors universitats joves de tot el món. És una dada que fa patxoca, i precisament perquè tenir tres universitats en aquest rànquing és un fet molt destacat impressiona que Austràlia en tingui 10.

Ciutats universitàries

QS també elabora un rànquing de les millors ciutats del món per als universitaris. És un rànquing molt complet, que té en compte tant el prestigi de les institucions com l’atractiu de la ciutat o les oportunitats laborals. Que any rere any Barcelona hi aparegui és un actiu del nostre sistema d’ensenyament superior, per això mateix impressiona que entre les 50 millors ciutats del món n’hi hagi 7 d’australianes, dues d’elles al Top-5: Melbourne (al lloc #2) i Sydney (al #4). Només els Estats Units tenen més ciutats en aquest rànquing (i només una més, 8).

Mobilitat internacional

Al món hi ha actualment uns 4,5 milions d’estudiants universitaris amb mobilitat internacional, uns 250.000 d’ells trien universitats australianes. Aquesta xifra (aproximadament el 6% del total d’estudiants amb mobilitat internacional al món) fan d’Austràlia el quart país amb major captació d’estudiants internacionals, rere els Estats Units, el Regne Unit i França. Per fer-nos una idea, Austràlia capta més estudiants que Alemanya, i fins a quatre vegades més que Espanya o Suïssa.

Un dels secrets d’aquest èxit és haver sabut aprofitar ser un país de parla anglesa “a l’altre racó de món”. Això fa d’Austràlia un país molt atractiu per als estudiants asiàtics, que actualment són la part més important del pastís. D’acord amb les últimes dades disponibles, l’any 2012 va captar 87.000 estudiants xinesos, 17.000 de Malàisia i 12.000 de l’Índia. Les universitats australianes van captar d’aquests tres països més del doble d’estudiants dels que les universitats espanyoles van captar d’arreu del món (uns 56.000).

És evident que ser un país anglòfon els atorga un avantatge especial, però també és cert que amb l’estructura de graus i postgraus que hi ha ara a Espanya (sistema 4+1) les universitats espanyoles estan pràcticament abocades a orientar la seva estratègia pensant en Llatinoamèrica, un mercat en el que parteixen amb un clar avantatge però que és molt més limitat. No és casual que, malgrat “l’avantatge llatinoamericà” que tenen les universitats espanyoles, Holanda capti més estudiants internacionals que Espanya. L’estratègia d’Holanda és clara: al curs 2013-14 era el país europeu de llengua no anglesa amb més postgraus en anglès: 946.

Massa crítica

Aquest estiu, el president de l’estat de South Australia, Jay Wetherill, va proposar a les 3 universitats del seu estat (Adelaida, Flinders i University of South Australia) que consideressin la possibilitat de fusionar-se totalment o parcialment. És una proposta que ja es va plantejar fa dos anys, però aleshores es va refusar perquè es va considerar massa cara.

A l’última edició del rànquing ARWU de la universitat de Jiao-Tong, la universitat d’Adelaida era als llocs 151-200 (com la UB) i Flinders al 301-400 (com la UPF). La universitat de South Australia no era al Top-500 mundial (com tampoc hi apareixen la URV, UdG o UdL). Les 3 universitats australianes aglutinen uns 80.000 estudiants, curiosament els mateixos que l’agregat UB+UPF+URV.

PS Amb la menció a la UB, la UPF i la URV no estic proposant res, simplement la coincidència de les xifres em sembla que ens pot ajudar a fer-nos una idea de la profunditat de la proposta australiana.