Eureka!

Poc després de descobrir l’estructura de l’ADN, fins i tot abans que el seu treball fos públic, Francis Crick va escriure una carta a Erwin Schrödinger en què li comentava el paper decisiu que el seu petit assaig Què és la vida? havia tingut tant en ell com en el seu col.lega James Watson a l’hora de d’orientar-se cap a la biologia molecular.

Què fa tan interessant aquest llibre, escrit per un físic deu anys abans del descobriment de l’estructura de l’ADN? El llibre comença amb “l’enfocament del tema pel físic tradicional”, on se’ns parla d’àtoms i d’estadística i, després de passar per la mecànica quàntica, la termodinàmica i de preguntar-se si la vida es basa en les lleis de la física, acaba amb un assaig sobre el determinisme i el lliure albir. Entremig dóna la interpretació des del punt de vista de la física de què són les mutacions, i per què unes freqüències (com els rajos X) són més perilloses que d’altres (com les ones de ràdio).

La perla del llibre, però, arriba quan, amb consideracions exclusivament de física teòrica, aborda el tema del material hereditari. Més de deu anys abans del descobriment de l’estructura de l’ADN, Schrödinger en dedueix algunes de les característiques que ell descriu com un “cristall aperiòdic”: la repetició d’una estructura (com un cristall) sense un patró monòton i en què un conjunt d’àtoms no juguen un paper equivalent al de molts altres (com les molècules orgàniques).

En la mateixa carta, Francis Crick hi incloïa una còpia de l’article que ell i en James Watson acabaven d’escriure, i finalitzava dient a Schrödinger “veurà que el seu concepte de cristall aperiòdic el descriu prou bé”.

I tot això a un nivell a l’abast de qualsevol profà.

Què és la vida?
Erwin Schrödinger
Clàssics del pensament modern
Edicions 62/Diputació de Barcelona
127 pàgines

(Article publicat a Recercat (desembre 2006), butlletí electrònic de la Generalitat de Catalunya)