Eureka!

És més, eren germanes i es deien Electra i Crisotemis. Perquè la història del príncep de Dinamarca és, gairebé punt per punt, la revisió d’una tragèdia que ja en temps de Shakespeare tenia més de dos mil anys: Electra, de Sòfocles.

El seu pare, el rei, ha estat assassinat per l’amant de la seva mare i, un cop casat amb la reina vídua, l’assassí és ara el nou rei. Aquest és el punt de partida d’ambdues obres. Què es pot fer en aquestes circumstàncies?

Hamlet hi veu dues opcions: “Morir? dormir?”. A l’obra de Sòfocles, Electra encarna el morir: honora la memòria del seu pare i s’enfronta a l’assassí poderós, sabent que pagarà un preu altíssim: l’anorreament personal. Electra és criada al seu propi palau. Crisotemis, conscient de les limitacions de la seva situació, encarna el dormir: riu totes les gràcies al rei i a la reina com si no hagués passat res -o com si ella no en sabés res- i aquesta ignorància volguda li permet mantenir el seu estatus de filla de reis mentre la seva germana gran, Electra, li fa de minyona.

Però més endavant, en un diàleg entre les dues germanes, Sòfocles ens descobreix que, més enllà d’aquest “dormir” quotidià, Crisotemis anhela el retorn del seu germà, Orestes, per venjar l’assassinat del seu pare. Un retorn altament improbable, perquè Orestes no només desconeix el destí de la seva família sinó fins i tot de qui és fill. En paraules de Hamlet, l’anhel de la dorment Crisotemis és un “somniar, potser”.

Com a Orestes, també la família de Hamlet l’enviarà lluny de la seva terra per evitar mals majors. Tornarà Orestes? Tornarà Hamlet? I si ho fa, serà per “morir” o per “dormir”? Sòfocles ens regala el retorn del seu heroi, que venja l’assassinat del seu pare i allibera la germana que li va salvar la vida. Shakespeare, però, no és tan generós, i tot i que Hamlet torna l’assassinaran abans que sapiguem si ho feia per “patir els dards i fletxes de l’ultratjós destí” o per “alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i acabar amb elles”. Agonitzant, això sí, mata el rei, l’assassí del seu pare: el seu oncle.