Trenc d'Alba

És l’hora d’encetar la síndria, d’afilar els nassos… És l’hora de sortir al terrat i cridar. L’hora d’estirar el fil, de viatjar sobre els núvols, la NOSTRA hora!

Aquella finestra esbotzada i amb el pany rovellat, sembla que s’obrirà, per fi. L’obrirem, dic, amb una serp de mots desiguals, escopits, escampats amb una cullera. Perquè això tot just comença, i ja fas tard…

Fas tard, dic, i t’espero.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!