PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

IRREFLEXIONS REFLEXIVES

DE NOUS MINISTRES, MÍSSILS, BOMBES I ALTRES MATERIALS BÈL·LICS

Tots sabem que estrenar una cartera governamental, trage i jaqueta, camisa blava mil ratlles amb botons de puny, estratègicament amagats per a no fer major ostentació, i somriure de polític orgullós que es mira el melic amb dissimulació no és garantia d’estrenar una nova personalitat, de desfer-se de la verdadera i, per automatismes d’un sistema electoral, més que discutible, col·locar-se una màscara d’adult-xiquet bo que no hi ha trencat un plat mai i que, a més, ha arribat a la Moncloa , i veïns, per a salvar-nos…

Estos comencen com molts de nosaltres ens temíem: mostrant sense pudor, i als pocs dies, el seu verdader rostre, la trama de carteres i llocs atorgats com a pagament a favors, influències i altres “-ències” que, en temps en què tot vàlua per a emprenyar i llevar-se del mig a eixa pseudoesquerra que va ser/és el PSOE, van rebre els que hui pugen i baixen dels seus cotxes de vidres tintats i posen cara de beats al jurar (perjurar) el seu càrrec i altres blablablás que queden fantàstiques si els que les escolten són aliens a informació que, paradoxalment, no està oculta per a ningú que vaig desitjar llegir-la.

Un dels primers exemples el tenim en el senyor Pedro Morenés Eulate, actual titular de la cartera de Defensa i, com en els famosos acudits de xiquets sobre quin és el súmmum dels súmmums?, exconseller i representant d’INSTALAZA, una empresa saragossana que s’autodefinix, en la seua pàgina web oficial com: “Instalaza S.A. És una companyia d’avantguarda que aplica les últimes tecnologies en el disseny, desenrotllament i fabricació d’equips i material per a oferir solucions eficaces a la Infanteria. L’empresa, fundada en 1943, té la seua Seu Social a Madrid i els seus centres de producció a Saragossa.

L’experiència professional d’Instalaza està àmpliament contrastada com a proveïdora de les Forces Armades espanyoles i de països de tot el món. Els seus productes han superat sempre els controls de qualitat més exigents per a oferir en tot moment les màximes prestacions, encara en les condicions més dures.

Els productes d’Instalaza S.A. Equipen a les força armades de països de tot el món, amb resultats molt satisfactoris i amb un màxim nivell d’operativitat i eficàcia”.

Encara que en el seu catàleg actual de productes, que s’inicia amb la descripció del C90-CR (M3), ells un “arma d’infanteria d’un sol ús, disparable des del muscle i transportable per un sol infant. 5 versions específiques per a batre diferents blancs: antitanc, anti-bunker, anti blindatge/fragmentació, fumigen/incendiari, i versions d’entrenament. Equipo de visió nocturna VN38-C”i finalitza amb l’ALHAMBRA-DO,  “L’últim membre de la família de productes Alhambra, homologat pel Ministeri de Defensa espanyolament i actualment en servici. L’Alhambra D/O és una versió multi-misión: té els mateixos efectes i característiques que el model original, però a més, pot ser transformada en una Granada de Mà Menys Letal, només retirant l’embolicada de boles amb una fàcil i ràpida operació”, no apareix cap referència, l’empresa va fabricar amb profusió (i consentiment oficial) bombes de raïm fins al 2008, data en què en virtut de la ratificació per 107 països, entre els que es trobava Espanya, d’un tractat que prohibia el seu ús, desenrotllament, fabricació, adquisició i emmagatzemament. Les bombes de raïm, un dels “productes estrela” ‘INSTALAZA van ser utilitzades, segons constatacions provades, en atacs contra la població civil líbia.

Este senyor, que ens va a defendre de manera magistral (ja que és un especialista en l’abans “un altre costat” del que ara ens ha de protegir), va tindre a bé retirar-se i abandonar el seu càrrec com a assessor armamentístic un mes abans de les eleccions (haver-ho fet abans, a més de suposar un acte d’honradesa i ètica, valors que són un poc contradictoris amb el seu càrrec, i objecte de treball, en INSTALAZA, hauria suposat deixar de percebre un sou de moltes xifres, les que rebia de l’empresa, i això, per a algú que pretén portar durant molts anys cares camises de mil ratlles blau és una cosa que no deu autopermetre’s (i més quan els votants, estan indignats però anestesiats, prou, com per a, una altra vegada, anar a menjar a les mans brutes dels nous, clons dels antics, dels de sempre, d’una classe política que, precisament, patix classe humana, ètica i política). ocupava el seu càrrec, va ser un dels tècnics que va aconsellar la petició, per mitjà d’una reclamació oficial al govern espanyol, de ni més ni menys que 40 milions d’euros per les “pèrdues que, per a l’empresa, suposava haver deixat de fabricar les bombes de raïm que tenien previstes fabricar i que, per l’adhesió d’Espanya al tractat internacional que prohibia la seua fabricació i ús, havien hagut de deixar de fabricar”. dades més completen el perfil polièdric (utilitzarem l’accepció “amb moltes i distintes cares” del terme): durant el mandat de d’Aznar, Morenés va assumir les secretaries d’Estat de Defensa, Seguretat i Política Científica i, a més, inclou, en el seu currículum vitae, amb un apartat que el relaciona amb l’empresa que fabrica míssils MBDAcom a director executiu i president de Construccions Navals  del Nord (este últim càrrec és el menys “bèl·lic” que se li coneix)

Com es deduïx, serem defesos per un ministre de què, en realitat, HAURÍEM DE DEFENDRE’NS…una més dels que creuen que els ciutadans devem “engolir” tota la brutícia que ells fabriquen fins a l’infinit…


Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari