PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

IRREFLEXIONS REFLEXIVES

UN ESTAT DE TOTAL REPRESSIÓ

El
Joan ha escrit una carta al Felip Puig, i vol que es difongui al màxim.
Us la copio aquí a sota, i us demano a tots i totes que, si algú té
algun contacte amb la premsa o amb qualsevol altre mitjà de comunicació,
li faci arribar aquesta carta. Gràcies a tothom.

Maria

Bala perduda, per Joan Roura

Felip
Puig: No puc menjar sòlids, no puc dormir per prescripció mèdica, no
puc fer petons a les persones que estimo, no puc jugar a futbol en dos
mesos, no puc celebrar la victòria del Barça i tinc la meva mare amb
atacs nerviosos. Demà aniré al metge per saber si he perdut audició ja
que el divendres hi tenia tanta sang que els metges no ho podien veure
del tot. Aquesta nit he tornat a somniar amb l’escena de l’impacte de
bola de goma. M’ha tornar a envair la mateixa por – i incomprensió! –
que vaig sentir quan vaig recuperar el sentit després de desplomar-me a
terra. En aquell moment no era capaç d’imaginar el que havia succeït,
doncs jo estava molt lluny del lloc on es repartien els cops de porra.
Només sagnava sense parar per l’orella – va durar 5 hores! -, tenia la
vista ennuvolada, no reconeixia la meva millor amiga, tenia les mans
fredes i els sentits no em responien. Totes aquestes tortuoses imatges
es repeteixen insistentment al meu cap i si vostè les va manar és perquè
és incapaç d’imaginar res semblant. Cregui’m.

En un vídeo d’internet he trobat una imatge del Mosso que em va disparar. Miri del segon 1:25 al segon 1:30 d’aquest vídeo:  http://www.youtube.com./user/Atukelly22#p/a/u/2/PtaNg8c8OtU

 
Jo
no sóc el noi espaorit que surt a les imatges i al qual dispara
l’agent. Jo sóc un jove que hi havia molt més enllà, tranquil·lament
instal·lat en un nucli pacífic i conversant amigablement amb una
companya quan aquesta bala perduda, probablement després de rebotar a
terra, es va incrustar a la meva orella. L’amiga en qüestió i d’altres
testimonis, evidentment, aniran fins al final amb mi en la denúncia que
penso interposar.

Felip
Puig, si li interessa el meu cas, pot demanar el “parte” mèdic a
l’Hospital del Mar o posar-se en contacte amb mi, segur que això no li
serà difícil. Tot i així, la veritat: dubto que ho faci i encara no
entenc com sóc tan il·lús com per enviar-li aquest missatge. En
definitiva, penso lluitar aquesta causa fins on sigui necessari i
denunciaré el meu cas fins que:

1.- El Mosso sigui identificat i retirat del Servei per disparar a un ciutadà sense mirar qui hi ha darrere.
2.- Els Mossos d’Esquadra deixin d’utilitzar aquestes boles de goma que ja han matat a gent i han volat molts ulls.
3.- Renunciï al càrrec per ordenar aquesta massacre.
Més indignat que mai li demana la dimissió un conciutadà ferit.

Joan Roura Expósito

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari