PLATJA GIRÓN
VICTÒRIA EN PLATJA GIRÓN
On una platja, amb la paciència infinita de l’arena
resolta a unir-se, gra a gra, i l’aigua a ser eterna companya d’un
vaivé incessant i vigorós, allí, on fins i tot els peixos van
esmolar les seues dents amb el tall gegant del temor de perdre la
llibertat de les seues escates blanques, allí, on la mala herba
rebutjava cobrir les voreres blanques d’un espai de veus que
cantaven els sons increïbles de la terra, allí, la platja es va
desembolicar, com un mant de rebel·lia, una arma aquàtica i
senzilla per a ser l’oceà en què van caure els peus insospitats
dels hòmens absurds.
Absurds caçadors a traïció de l’esperança, van
arribar amagats en una invisibilitat impossible davant dels ulls que
miren amb la pupil·la certa, davant de la pau, la calma, la
llibertat triada, des d’ella, com a bandera sense ombres, frase
sense verb, paraula que fa lliure
i excelsa a la paraula.
La platja es va engolir la mentida covard que
avançava, tremenda, portant en les seues empremtes les mordasses
venidores, els actes fallits d’embenar els llavis d’una boca
col·lectiva que encara hui mai s’ha permés estar callada.
Platja Girón va
ser i és Cuba: l’oceà que va triar la llibertat per a dóna la
cara als sense cara, als covards, als ganivets brandats per a matar
la vida que en la veu única s’encarna.
Platja Girón és Cuba, una platja que no cessa de
batre contra la costa de la llibertat i l’esperança.