Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 9 de gener de 2009

ARQUITECTURA

La casa deu ser de principi del segle XX. Planta i pis. La façana és de color crema. La porta, de doble batent i de color granat, té un picador i tot. Hi ha una finestra al costat mateix de la porta amb una reixa de ferro forjat.

Passant per davant, molts cops, quan torno cap a casa venint de la feina, m’hi he trobat homes, la majoria ben clenxinats, palplantats davant la porta. Són de mitjana edat i se’ls veu nerviosos d’estar allà esperant. Fan olor de colònia barata.

Alguna vegada la porta s’ha obert just quan jo passava per davant. He intuït vitralls, potser un pati interior amb un jardí. Motllures. Sempre ha atès els homes una dona negra, no sempre la mateixa: no somriu mai i fa entrar els homes cap a dins com qui rep un inspector del gas.

Fa unes setmanes la casa va ser reformada. La finestra del costat de la porta era oberta. El terra era fet de rajoles de colors, fent sanefes. Les obres van durar unes setmanes; entre els operaris, però, no hi vaig veure cap de les dones.

Davant la porta, amb els marges enganxats amb cinta americana, avui un rètol escrit amb retolador blau desllueix la majestuositat de la porta. “En aquesta casa ja no hi ha cap negoci”, s’hi pot llegir amb castellà i amb un signe d’admiració al final de l’escrit.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent