Punt Global

Aprèn a agrair la vida

L’escriptor rus Leon Tolstoi va esmentar alguna vegada: “La meva felicitat consisteix que sé apreciar el que tinc i no vull amb excés el que no tinc”.

En els temps moderns, en canvi, és quotidià veure persones que deixen passar la vida enmig de preocupacions per anhels que poden no arribar: tenir la núvia perfecta, ser director d’una empresa o viatjar pel món, per exemple. No s’ha de perdre la perspectiva que tot es pot aconseguir, però res és gratuït, sinó que cal plantejar objectius, traçar un pla coherent i realista per assolir-los, treballar en conseqüència i gaudir cada pas del procés.

Hi ha ideals que no arriben, simplement, perquè no és el moment i caldria entendre-ho així, en lloc de condicionar l’alegria, el benestar i la plenitud. I és que en l’actualitat és freqüent escoltar frases del tipus: “Només podré ser feliç quan tingui aquest acte de luxe, una casa pròpia, el telèfon digital d’última generació, una parella intel · ligent i atractiva i el reconeixement extern” …

Quan passa el temps i aquests ideals no es compleixen hi ha frustració i fins depressió. On queda llavors el valor del que sí que s’ha aconseguit a la vida?

En realitat, totes les fites es poden aconseguir a través de la constància i la disciplina. “És molt positiu somiar amb aconseguir grans objectius”, diu Cristina Curiel, acadèmica del departament de Psicologia de la Universitat Iberoamericana. I complementa la idea: “L’important és ser molt honestos en avaluar quins ideals són viables i quines estan allunyats de la realitat”.

L’especialista assenyala que en avui en dia hi ha una tendència cultural generalitzada que es recolza en els missatges que llancen els mitjans de comunicació.

“Té a veure amb la idea que sempre es pot tenir més, llavors, per què no fer-ho? En aquest sentit, ja no hi ha una reflexió referent al que ja s’ha obtingut, per exemple, una professió que permet a la persona treballar en el que li agrada, tenir certes comoditats i crear nous projectes per a la seva vida. En aquesta carrera per tenir més, més i més de vegades s’oblida el fet de gaudir el que tant treball ha costat aconseguir “.

Un pla de vida

Un exercici important per crear satisfactors es relaciona amb identificar, des d’un pla molt personal, que és el que realment es necessita per estar bé. En una escena de la sèrie de televisió ER (Sala d’urgències), el doctor Mark Green (Anthony Edwards), conscient que aviat moriria a causa d’un tumor cerebral, llegia la seva dona, la doctora Elizabeth Corday (Alex Kingston ), la llista que acabava de redactar sobre les coses que li hauria agradat fer: “Portar les filles a Disney World, ensenyar a manejar a Rachel (Hallee Hirsh), la seva filla gran; aventarme en paracaigudes, tornar a Hawaii, la ciutat on va néixer … En aquest compendi esmentar simplement les situacions que va posposar tot el temps per complir amb les seves llargues jornades de treball.

Per construir un pla de vida seria molt positiu fer una llista com aquesta sense haver de viure una situació extrema. L’experta està d’acord amb aquest punt.

“Moltes vegades només es planteja la idea: ‘Algun dia faré aquest viatge que tant m’apassiona’ … Però, com es va a procedir perquè arribi aquest moment? De què mitjà o llarg termini estem parlant? Què tan realista és aquest plantejament? Hi ha persones que es passen la vida sospirant pel que no tenen en lloc de pensar que és possible treballar per aconseguir-ho “.

Els anhels no complerts només generen buits i moltes vegades es cau en la falsa creença que és possible omplir aquests buits amb objectes materials. En aquest sentit, tota l’energia es concentra en tractar d’obtenir coses, títols o reconeixements externs que no són necessaris per ser feliços.

El veritablement important és valorar l’esforç que realitzes dia amb dia per ser millor persona i identificar el que realment pot donar-te injeccions d’alegria. La teva lluita s’ha de donar en aquest sentit.