Bloc de Pere Ribera i Pinós

Apunts entre Vilalta i Cardedeu

4 de juliol de 2008
0 comentaris

QUINA ÉS LA LLENGUA DE L?ENSENYAMENT SECUNDARI A CATALUNYA? (2): La pedra a la sabata que ja no fa ni mal

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{mso-style-noshow:yes;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
span.MsoFootnoteReference
{mso-style-noshow:yes;
vertical-align:super;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
/* Page Definitions */
@page
{mso-footnote-separator:url(“file:///C:/DOCUME~1/PERERI~1/LOCALS~1/Temp/msohtml1/01/clip_header.htm”) fs;
mso-footnote-continuation-separator:url(“file:///C:/DOCUME~1/PERERI~1/LOCALS~1/Temp/msohtml1/01/clip_header.htm”) fcs;
mso-endnote-separator:url(“file:///C:/DOCUME~1/PERERI~1/LOCALS~1/Temp/msohtml1/01/clip_header.htm”) es;
mso-endnote-continuation-separator:url(“file:///C:/DOCUME~1/PERERI~1/LOCALS~1/Temp/msohtml1/01/clip_header.htm”) ecs;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

A l’article publicat a la revista Escletxa
 núm. 14, de l’hivern de 2007, i que
he reproduït en aquest bloc, ja em preguntava quina era la situació del català
als centres de secundària. Però a hores d’ara el problema ha aparegut als
mitjans, amb la publicació de l’
Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de
Catalunya[1]
, impulsat pel
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, i publicat al diari AVUI els
dies 20 i 21 de juny d’enguany. Malgrat que el que se’ns hi diu hauria de fer
reaccionar d’alguna manera les autoritats de la cosa de la llengua del país, ja
siguin les generals (Secretaria General de Política Lingüística), ja siguin les
pròpies del Departament d’Educació (Conseller, Directors Generals i,
especialment, la Subdirecció general de Llengua i Cohesió Social), sembla ser
que la cosa ja no va a més. Se’ns diu que el català, com a llengua habitual de
relació només és la d’un terç de l’alumnat de quart d’ESO, mentre que la meitat
d’aquest alumnat no usa mai el català fora de l’aula. També constaten que
perceben més útil el coneixement de l’anglès o l’espanyol que el del català per
a trobar feina, cosa que no deixa de ser una realitat constatable en el món
socioeconòmic, i que el català no és majoritari en cap dels àmbits de consum
cultural o informatiu d’aquest alumnat.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

No he tingut accés al contingut complet d’aquest document, per tant,
m’he de limitar a allò que deia el diari, i a les coses que n’he sentit.

Avui, també al diari AVUI, en Joan Badia, Director General d’Innovació del Departament d’educació, a
l’article Hi ha futur per al català?,
(http://paper.avui.cat/article/dialeg/131940/hi/ha/futur/catala.html
), apunta a l’absència
d’ús social de la llengua catalana en els àmbits juvenils fora dels centres
educatius, mentre afirma que cal treballar en tres nivells diferents: a) crear presència
i prestigi per al català en els àmbits juvenils: l’esport, la cançó, el cinema,
l’audiovisual, etc.; b) demanar la complicitat dels agents que creen opinió per
als joves; c) presentar el català com una llengua amb valor per ella mateixa,
no pas com“una llengua que va contra alguna altra”; d) crear productes propis
adreçats als joves en català. Etcètera.

Centra la seva tesi en un hem guanyat
l’aula, però hem perdut el pati
que ell, com tothom que treballa en el món
de l’ensenyament sabem que no és del tot cert, sinó més aviat un miratge que
hem volgut construir, encara que, de tant en tant, com en el mateix diari AVUI,
a la pàgina 24 del 29 d’abril de 2005, la consellera Marta Cid admetia que el
20% de les classes de primària i el 40% de les de secundària es feien en
espanyol, mentre assegurava la necessitat de corregir aquesta situació en la
línia del que preveu la Llei de política lingüística. El senyor Joan Badia
aleshores ja ocupava l’actual càrrec de Director General.  La situació, com bé deu de saber no ha
millorat, sinó que continua igual. Si d’alguna manera ha canviat és en
perjudici del català a les aules, ja que hi ha un element de distorsió com és
l’anomenada tercera hora d’espanyol a primària.

Pel que fa a la presència del català en el món socioeconòmic,
no vull deixar de recomanar un article que em va fer pensar molt. Es tracta de
la Història d’un engany, aparegut a
Racó català el 10 de gener de 2007, signat pel David Valls i que podeu trobar a
http://www.racocatala.cat/noticia/opinions-historia-dun-engany.
La seva tesi central és que després d’aprendre la llengua, de prendre
consciència de la necessitat d’usar-la i defensar-la dignament i
desacomplexadament, en arribar al món cultural i laboral, en les relacions
diàries, veu que no hi ha iniciatives engrescadores, que qui podria fer alguna
cosa se’n desdiu i passa els neulers als altres. Vegeu el fragment: Em demano mil vegades de què m’han servit
tots els estudis que he fet en català si després no l’he pogut fer servir amb
normalitat?  Per què hi ha gent que m’enganya amb aquests temes i es fan
dir nacionalistes però només ho són  l’onze de setembre? Per què després
d’un quart de segle de normalització la majoria de gent encara ara no passa de
fer un ús oral de la llengua? Per què les empreses no el fan servir? Per què
els castellanoparlants a casa nostra tenen una impunitat lingüística que
nosaltres no tenim ni a l’escala del nostre edifici? Per què els polítics no
fan els deures? Per què haig de patir per aquesta llengua cada dia? Podrem
recuperar mai llocs com Perpinyà o Alacant?

Potser cal que comencem a demanar-ho a aquells que sí que poden actuar
i, en alguns casos hi tenen un deure, perquè per això ocupen els càrrecs que
ocupen. Fins quan haurem de ser espectadors pacients de l’extinció de la
llengua? Quan pensen fer complir i desenvolupar la llei de política
lingüística? Qui s’encarrega que els models lingüístics dels mitjans de
comunicació públics o privats siguin homologables? Quan pensen promoure la
indústria cultural catalana i en català? Per a què serveixen les secretaries
generals, direccions i subdireccions generals? Si només han de servir per a
justificar un sou, són del tot obsoletes. No només hem de recuperar els patis,
també les aules i el carrer.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.