Bloc de Pere Ribera i Pinós

He volgut encapçalar aquesta entrada amb un títol fusterià dels anys setanta, aparegut a la revista Lluita, portaveu del PSAN, perquè crec que pren vigència renovada cada dia que passa.  El genocidi cultural del País Valencià fa un pas mésamb el tancament de les emissions de TV3. Trenca, encara més, qualsevol possibilitat de construir un espai comunicatiu català mínimament normal El braç executor, a hores d’ara, és el PP governant, amb un personatge tan patètic com Francisco/PPaco Camps. Però és un episodi més d’una història ja massa llarga i pudent. Es tracta d’una història que té molts noms: Brosseta, Monsonís, Abril Martorell, Giner Boira…, vinculats a la dreta de tots els colors. Però no està exempt de personatges d’allò que nomenem l’esquerra: les llistes de paraules prohibides d’Amadeu Fabregat, el José/Josep/Pepe Borrel que feia tancar repetidors de TV3 quan era ministre, la política suïcida, si no còmplice del feixisme blaver del president JOan Lerma i els seus governs…, i un llarg etcètera.

Però aquesta política genocida té episodis constants, que minen el país.
Només cal que fem cas de les xifres de milers, desenes de milers, de
xiquets que cada any es queden sense poder ser escolaritzats en línies
de valencià, senzillament perquè no se n’obren de noves. També penso en
les promocions senceres de professionals i titulats universitaris que
han de sortir del País Valencià cada any per poder treballar, amb el que
suposa  de prèrdua de potencial per al país. Aquesta realitat mina la societat valenciana, la buida i la deixa sense una bona part del seu potencial de creixement més enllà del turisme, la taronja o el maó.
Però el més trist és que tot això i més passa amb el silenci còmplice de molta gent que no és el PP o els blavers de sempre. Jo em pregunto per la presència dels progres espanyols, tan solidaris ells amb les causes llunyanes, com més remotes, millor. I el que és pitjor, on és la resposta ferma de la classe política i intel·lectual catalana? No es veu enlloc. S’amaguen darrera l’escut de tractar-ho de temes valencans. Ens volen fer creure que els temes valencians no són temes catalans, mentre els espanyolistes i feixistes de sempre ho tenen claríssim. Ho tenien clar quan assassinaven en Miquel Grau o en Guillem Agulló, quan escarnien Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster. Volen ofrenar noves glòries a Espanya i, per fer-ho, han d’ofegar qualsevol signe de valencianitat/catalanitat.
Mentre els temes valencians no passin Ebre amunt, el conjunt del país, dels Països Catalans perdrà vitalitat, caminarà inexorablement cap a la mutilació i l’extinció poble a poble, comarca a comarca, perquè allò que avui fan al País Valencià, demà ho faran a les Illes Balears i, després, a Catalunya. Volen que ens extingim, que esdevinguem ciutadans assimilats del llevant espanyol, i no hi estalvien recursos, però el més trist de tot, és que gaudeixen de massa silencis còmplices.