Bloc de Pere Ribera i Pinós

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

En l’àmbit del govern i els mitjans de comunicació hi ha notícies per a
tots els gustos. N’hi ha de bones com la dimissió d’un personatge tan sinistre
com Antonio Bolaño, encara que no cal llençar les campanes al vol perquè n’hi
poden posar un altre de pitjor. N’hi ha de dolentes com la ja sabuda caiguda de
públic dels mitjans de la CCRTV, amb la desaparició de programes bandera
inclosa, i n’hi ha de ja sabudes, com la dèria del censor Joan Ferran, portaveu
parlamentari del psc-PsoE al parlament nostrat.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Pel que fa a l’Antonio Bolaño, no crec que ningú
trobi a faltar un personatge tan gris, un aparatitx
químicament pur, que no té cap més mèrit que el de la fidelitat a un altre aparatitx tan gris com ell, en José
Montilla. Aquest individu, assessorat per altres personatges del mateix partit,
que es diuen periodistes, es dedicava a amenaçar professionals dels diversos
mitjans que no els eren favorables. Que s’aparti gent així dels càrrecs públics
és un encert, encara que es podia haver evitat el despropòsit si s’hagués
evitat a temps que ells i els seus valedors accedissin al poder, però això ja
són figues d’un altre paner.

Cas a banda és el tractament que es dóna a TV3 o
Catalunya ràdio als professionals que no tenen el carnet adequat o que no
segueixen el ritme que marca el partit, psc-PsoE, com és el cas de l’Antoni
Bassas, o de programes com el de la Nit
al dia, o els Postres de músic en
el seu moment, o encara abans l’Orquestra
o el Persones humanes, per a només
dir-ne alguns exemples. Sembla ser que es proposen reduir les emissores de la
CCRTV a una mena de COM Ràdio o televisió de Barcelona que no passen de ser
unes cadenes de segona regional, perfectament prescindibles. Tot aquest desori
està orquestrat per personatges sinistres com el mateix Bolaño, el Josep Maria
Balcells o el Joan Ferran, com ja havia fet l’Amadeu Fabregat amb les famoses
llistes de paraules prohibides per pancatalanistes al principi de Canal 9,
durant l’època del govern del pspv-PsoE, amb Joan Lerma i Ciscar al capdavant.
Aquest darrer personatge mereix una menció especial perquè és la personificació
del censor inquisitorial, valedor dels principis nacional noncaionalistes
espanyols més genuïns. Va ser el promotor del terme crosta nacionalista, per
justificar la cacera de bruixes de la CCRTV, com també és un incansable
denunciant del mapa del temps de TV3, de l’ús del terme Països Catalans (com si
s’hi usés gaire!), i hi troba a faltar les referències a Espanya, només
faltaria.

El problema no seria gaire gran si no fos que se
surten amb la seva perquè manen. Se’n surten malgrat les audiències i el ressò
dels programes que fan desaparèixer, malgrat que hi hagi uns molt bons
professionals que han de deixar els nostres mitjans públics per substituir-los
per gent de partit, que no té cap més altre mèrit que llepar el cul al quefe de
torn, el qual no té cap més mèrit que haver llepat els culs que tocaven als
personatgets que tenen el carnet adequat. La llàstima és que amb això no es
construeix país ni es fa res de positiu, només es deixa tot en mans de gent que
no mereixeria ocupar cap lloc de rellevància en un país normal. Però com que
s’entesten a relegar-nos a la qualitat de regió eternament dependent, començant
per la primera autoritat del país quan ens encoratja a ser partidaris d’una
selecció de l’Eurocopa que no és la nostra, doncs a ells ja els va bé tot
plegat.