LA IMPORTÀNCIA DELS SÍMBOLS, O LLIBERTAT PER AL FRANKI

Massa sovint se’ns explica que els símbols no són
importants, que són coses intranscendents, de les quals podem prescindir
fàcilment. Això podríem dir que és cert si es tracta dels nostres símbols, dels
d’una nació sense estat, escampada per quatre comunitats autònomes, un
departament i un microestat d’Europa. Però quan els símbols són d’una
metròpoli, d’un estat consolidat com l’espanyol, ja són tota una altra cosa.
Que li ho demanin si no al jove terrassenc Francesc Argemí, Franki. Ja és a la
presó, malgrat els governs amics que no han fet res per evitar-ho. Com tampoc
no van fer res ja fa uns quants anys per al company Joan Ridaura, que va haver
de deixar els estudis, la llar familiar i els amics i companys per exiliar-se a
la Catalunya del Nord ja fa un grapat d’anys.

En un i altre cas era un tema de banderes, espanyoles evidentment, i en
un i altre cas les condemnes de presó han estat efectives, només evitables si
prenies el camí de l’exili. En Franki ha tingut més sort, perquè malgrat que
hagi hagut d’entrar a la presó, hi ha hagut una resposta popular prou
interessant demanant-ne la llibertat. El Joan va haver de sortir discretament
i, llevat dels qui el coneixíem, el seu cas no va tenir més ressò.

A Reus es poden cremar banderes catalanes sense problemes, i davant de
les càmeres si molt ve de gust. Ningú no els molestarà, ja que és una forma
saludable de celebrar un èxit esportiu espanyol, sembla ser que força legítim i
justificat, si més no a parer d’alguns opinadors, progres inclosos, disposats a
apuntar-se a qualsevol justificació de l’anticatalanisme.

Les banderes i símbols espanyols o francesos són seriosos, i ja se sap
que amb les coses serioses no s’hi juga.

Mentrestant, en Franki ja porta massa dies a la presó, esperant que tots
els símbols rebin el mateix tractament, o no.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *