Bloc de Pere Ribera i Pinós

Apunts entre Vilalta i Cardedeu

15 de novembre de 2010
0 comentaris

DEVALUEM, UNA MICA MÉS ENCARA, L?ESFORÇ

Amb el projecte Suma’t, que és com es coneix el pla adreçat a incorporar
joves que no estudien ni treballen al món laboral,  el nostre govern contribueix a devaluar la cultura de l’esforç
entre un sector del jovent que no aprofita gens el seu pas pel sistema educatiu
reglat. Ho fa amb recursos públics, tot institucionalitzant una mena de
submercat laboral precari per a un sector del jovent ja prou marginalitzat pel
seu propi currículum personal i escala de valors. De fet no deixa de
recordar-me allò del Plan de Empleo Rural d’Extremadura i Andalusia, que
només fa que perpetuar una situació de marginació i subdesenvolupament en
aquests països.

Ja hi ha prou mecanismes per repescar d’alguna manera aquest sector del
jovent, si es volen potenciar i difondre. De fet, poden accedir a proves per a
l’obtenció del certificat d’educació secundària obligatòria, per a majors de 18
anys, que ofereix el Departament d’Educació, com també a les proves per accedir
als cicles formatius de grau mitjà per a majors de 16 anys, que els ofereix el
mateix departament. Amb això, podem afirmar que no els falta oportunitats de
superar la sev situació de fracàs escolar i professional, si és que ho volen
fer. No cal implementar un pla caríssim (uns 20 milions d’euros) i de
continuïtat poc clara.

En temps de restriccions i retallades, no oblidem que s’han congelat les
pensions, s’ha retallat els sous dels funcionaris i s’ha paralitzat bona part
de l’obra pública, em sembla abusiu crear sistemes que no tenen una finalitat
gaire més clara que la creació o manteniment d’una clientela electoral. És un
luxe inútil, si no contraproduent i insostenible, com el cas del PER andalús i
extremeny. Aquest programa no els demana l’esforç de formar-se, només el
d’apuntar-s’hi i rebre un contracte en ajuntaments i empreses per sis mesos,
que seran pagats per l’administració. Es demana a les empreses i ajuntaments
que contractin una gent desmotivada i sense formació que, encara que no els
costi diners, perquè els pagarà l’administració, és a dir tothom, tampoc no els
podrà exigir una feina de qualitat. No se’ls podrà exigir perque no tenen
preparació prèvia ni cap experiència laboral. Només poden oferir un currículum
de conflictivitat escolar, de falta d’hàbits de treball i d’absolut
desconeixement de les normes de convivència i dels hàbits de treball, en la
majoria dels casos. Si no, que ho demanin al professorat que els ha tingut a
les aules, que ha vist com perdien i feien perdre el temps durant anys, i com
desaprofitaven un sistema educatiu que hi esmerçava tants recursos com podia
per motivar-los o recuperar-los inútilment. En lloc d’exigir-los que hi
reingressin per obtenir una nova oportunitat de formar-se amb garanties, les
que pot oferir el sistema educatiu, se’ls diu que no cal que s’hi esforcin, que
veuran recompensada la seva passivitat sense fer res, sense cap esforç de
formació seriosa, encara que només sigui durant sis mesos.

 

Aquest pla ajudarà uns 5.000 dels 150.000 joves que es troben en aquesta
situació precària, és a dir un 3%, amb la qual cosa no resol el problema per a
la immensa majoria de jovent que no estudia ni treballa entre els 16 i 24 anys.
I quan hagin passat els sis mesos, què se’n farà d’aquests 5.000 joves encara
precaris, sense una formació seriosa, i amb una experiència laboral mínima? No
hi ha cap previsió seriosa en aquest sentit. Com tampoc no n’hi ha pels més de
cent mil joves formats, que treballen a l’estranger i que saben positivament
que, si tornen a Catalunya, no podran mantenir el seu nivell de treball,
d’ingressos ni de formació, perquè el nostre país encara té una estructura de
recerca i innovació tercermundista, que els penalitza com cap altre del món
desenvolupat, hereu de la màxima del ¡Que inventen ellos! d’Unamuno. En
aquest cas, podem dir que també es penalitza l’esforç, com ja s’ha fet amb el
pla pels Ni-ni o el PER. On queda la promoció de l’excel·lència amb què
s’omplen la boca els nostres dirigents? Fins quan promourem la mediocritat i
justificarem l’endarreriment amb circumloquis estèrils? Potser és hora de
començar a fer coses amb perspectives sòlides de continuïtat, ens hi juguem
tant com el futur de la nostra societat, en la formació seriosa dels nostres
fills i adolescents. No es pot fer passar bou per bèstia grossa, sense esforç ni
rigor previs no es construeix res sòlid ni durador. Com a societat, no ens
podem permetre el luxe de tenir més d’un quart de milió dels nostres joves fora
del sistema, ja sigui perquè no tenen formació, ja sigui perquè no estem a l’alçada
de la seva formació, i han d’emigrar per poder treballar dignament en allò que
els hem preparat. Cal que comencem a premiar l’esforç i el rigor en les feines,
començant per la formació.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.