Hi va haver un temps en què Yahoo era una de les més grans companyies d’internet, un gegant que competia mà a mà amb Google en els inicis de l’era d’internet. No obstant això, mentre que el seu rival creixia i es diversificava, Yahoo anava quedant-se enrere i altres actors començaven a ocupar el seu lloc. Els motius de la llarga i lenta desastre van des d’aquella llunyana bombolla de les puntcom, just en el canvi de segle, fins a una extensa llista d’errors de negoci, d’organització interna i fins i tot de seguretat.
Aquest 2017, 23 anys després de la seva creació, la veterana Yahoo! (Amb exclamació al final si volem complaure als responsables de premsa de la companyia) quedarà totalment desintegrada, amb els seus serveis més populars en mans de Verizon, on es mantindran sense canviar de nom (Yahoo Mail, Yahoo Notícies, Yahoo Respostes … ), i un grup d’empreses restant que passarà a dir-Altaba. PUBLICITAT inRead invented by Teads Una trajectòria amb molts entrebancs El naixement d’un gegant Com manen els cànons de la indústria tecnològica nord-americana, Yahoo es va gestar a l’habitació de dos joves estudiants.
El 1994, en el seu atapeït despatx improvisat de la Universitat de Stanford, Jerry Yang i David Filo van crear una mena de directori de pàgines web que facilitava la recerca d’informació d’aquella arcaica internet de finals del segle XX. Sota el nom “Via ràpida de Jerry a Mosaic”, aquesta eina es va fer molt popular en l’àmbit universitari. Després va canviar diverses vegades de nom – “Guia de Jerry i Dave a la World Wide Web” va ser un d’ells- abans de convertir-se en Yahoo, un terme que els agradava pel significat que se li solia donar: “groller, poc sofisticat, ordinari “, heretat de les criatures homònimes de Els viatges de Gulliver. Després, per donar-li cert sentit a la paraula, van convertir Yahoo en un retroacrónimo de Yet Another Hierarchical Officius Oracle ( “Un altre oracle jeràrquic oficiós”), que era poc més que una broma informàtica. L’auge A finals de 1994, el directori ja superava les 100.000 visites diàries. El 1995, van crear el domini yahoo.com.
Yang i Filo van veure de seguida el potencial comercial del seu producte i, després d’aconseguir que una empresa de capital risc invertís un milió de dòlars a Yahoo, van començar a provar sort amb multitud de serveis encara incipients. El 1996, la companyia va començar a cotitzar en borsa. A partir d’aquí, entre constants adquisicions i nous negocis, tot va anar cap amunt: la creació de Yahoo! Mail, l’obertura de la seva àrea de jocs, l’adquisició de GeoCities, l’estrena de Yahoo! Groups i Yahoo! Messenger … La punxada de la bombolla Després d’una llarga temporada en què les accions no paraven de pujar i Yahoo s’havia convertit en una màquina de fer diners, va arribar la punxada de l’anomenada bombolla de les puntcom, la pèrdua de confiança de els inversors en les noves empreses d’internet i la conseqüent caiguda en borsa. Multitud d’empreses van tancar, molts es van arruïnar i Yahoo va patir un dur revés econòmic del qual mai va arribar a recuperar-se del tot.
Google El 1998, Larry Page i Sergey Brin van crear Google, una empresa tecnològica que acabaria convertint-se en el pitjor malson de Yahoo, en bona mesura per culpa d’ells mateixos. Per començar, en els seus inicis, Google va demanar finançament a Yahoo, però aquests la hi van negar. Primer gran error. Després, durant els anys de la bombolla, mentre que Yahoo deixava que el seu cercador es convertís en un pobre suport per a centenars de banners publicitaris, Google desenvolupava un algoritme clarament superior. Tant és així que Yang i Filo van decidir que el seu cercador enllaçaria a Google quan no tingués res millor que oferir. L’última oportunitat d’esmenar aquests errors va arribar el 2002 i la van desaprofitar. Page i Brin no descartaven vendre Google, així que Yahoo va oferir 3.000 milions de dòlars per l’empresa. Els pares del cercador no acceptaven menys de 5.000 milions. Yahoo no va voler oferir ni un dòlar més i va sentenciar definitivament el seu negoci.
Oportunitats perdudes Després quedar-se enrere amb el seu cercador, Yahoo va patir el segon gran cop al seu negoci. La publicitat en línia va començar a caure. El 2007, Google va fer un pas de gegant en aquest terreny en comprar la startup de gestió de publicitat DoubleClick, una empresa que Yahoo va decidir no adquirir uns anys abans. Un any abans, el 2006, Yahoo també va deixar passar de llarg una oportunitat d’or. En aquell temps Facebook ja tenia cert nom, però encara no era el gegant que és avui i existia la possibilitat de compra. Es rumorejava que el seu valor rondava els 1.000 milions de dòlars, però les seves accions estaven baixant i Yahoo va oferir només 850. Mark Zuckerberg ho va rebutjar i Yahoo va haver de lamentar una vegada més no haver pujat l’oferta. El 2008, Yahoo podria haver gaudit d’un final feliç quan Microsoft va oferir 44.600 milions de dòlars per la companyia, una xifra molt superior al valor estimat que se li donava en aquell temps.
Experts en posicionament web a Mentedigital.es
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!