els fruits saborosos

Tot va començar el dia que vaig veure aquesta postal, entre d?altres del mateix estil , en una llibreria que fa mesos que està tancada. La Tartessos era una llibreria especialitzada en fotografia que estava al carrer Canuda de Barcelona. Em vaig quedar embadalida mirant aquelles postals i vaig comprar-ne unes 15 que, més endavant, investigant i informant-me sobre elles, vaig descobrir la seva raó de ser.

Aquestes curioses criatures nipones són les lolites japonenes. Una tribu urbana que es troba entre els barris de Harajuku i Shibuya a Tokio. El seu origen es remunta als anys 80 a Japó. El terme sorgeix de la novel.la Lolita de Vladimir Nabokov, que narra la història de les relacions amoroses entre un home de mitjana edat amb una nena de 13 anys. El més particular d’aquests "lolites", nom que es deu, també, a la seva manera d’expressar la innocència contrastada amb les injustícies i maldats que hi ha en el nostre món és la vestimenta que, els últims anys, ha acabat massificant-se de tal manera, que una adolescent pot convertir-se en una lolita de cap a peus per uns quants milers de iens. Però sense anar massa lluny, al carrer Tallers de Barcelona trobem vàries botigues que segueixen aquesta estètica. 

Hi ha subestils de lolites. Trobem a les gòtic lolites que no és més que un estil de moda inspirat en vestits de las nines del segle XIX, barrejant-ho amb altres elements, sobretot molt relacionats amb el món del Visual Rock. Però també n?hi ha d?altres classes com la tendència punkie pels dies de cada dia. I entre els nois també trobem seguidors d’aquesta estètica.

El motiu de la seva aparició? La societat japonesa ha estat tan estricte amb els patrons de conducta de la dona, tant com a mare com a muller que, un dels motius de les lolites és la seva lluita contra aquests estereotips. Però sovint, són rebutjades pels propis pares, parents més pròxims i persones del carrer, i viuen atromentades per certa incomprensió i rebuig. La seva aparició, podria dir-se que es deu a un assumpte ideològic i cultural, però sobretot per una resposta estètica que ha tingut una bona acollida a nivell mundial.

Viuen en un constant conte de fades, on la realitat no hi té cabuda i sovint se senten manipulades per la societat com a nines. Però a elles els agradaria poder-se transformar en nines i aïllar-se de la seva societat. És com si busquéssin la manera de romandre a la infància, i axí no haver de  renunciar als somnis que l’edat adulta et fa renunicar: la innocència, la infancia i la bellesa de les coses. La lolita es mostra tal com se sent interiorment i això és el que les fa ser especials. Busquen la bellesa en les petites coses, enmig d’un món rodejat de coses horribles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!