18 de març de 2007
3 comentaris

El príncep dels poetes catalans

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?                     
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,            
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,                                     
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb ‘aspresa.       
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Els fruits saborosos és el que va fer que Carner fos considerat un poeta amb un gran poder de paraula. La poma escollida, de totes les pomes del poemari (joc de paraules totalment justificat), és el que més vegades m’he llegit.  Potser és perquè parla de la decadència física que comporta la vellesa, de la qual poques persones  poden arribar-ne a parlar. Com també podria ser per la meva debilitat per les persones de la tercera edat.

Tots els aspectes de la vida de l’Alidé i el Lamon són negatius excepte l’amor que hi ha entre ells dos. Ell encara la té "a vora seu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum"…Renoi!

Obra plena de personatges que viuen en un món harmoniós i gens complex. Els personatges els descriu com "grisos, humils, vulgars, els veiem inserits en el context social amb una amable inconsciència i feliços en l’estretor del seu món".  Però el més interessant és el fet que el poemari parli de les etapes per les quals passa la dona. La infantesa, l’adolescència, la maduresa i la vellesa, amb tots els seus components.  

La sensibilitat de Carner fa que llegir un poema com La poma escollida sigui un plaer. No només se’t dibuixa un somriure als llavis, sinó que et fa rumiar sobre la vellesa que t’espera.

Què millor que iniciar el meu bloc fent un homenatge a Carner. Més concretament, venerant una mica als fruits saborosos que un dia vaig descobrir i que tantes vegades he volgut cruspir-me.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!