els fruits saborosos
anna c.
L’ univers inquietant
Paris està d’enhorabona. A la Fondation Cartier de Paris es pot visitar l’exposició The Air is on fire que David Lynch ha volgut presentar per primera vegada a la ciutat de les llums. L’exposició es pot visitar fins el 27 de maig.
Recomenació una mica “snob”:Tots els qui aquest cap de setmana estigueu ociosos, podeu fer una escapada i disfrutar de la nit dels museus per una banda, i de l’exposició de Lynch per una altra.
Molt abans de pel·lícules com Ereashead (1977) o la sorprenent L’Home Elefant (1980) , Lynch ja sentia interès per l?art i podria dir-se que, des de ben petit, volia ser pintor. És en aquesta exposició on ens ofereix pinzellades del seu rebuscat pensament artístic. La seva peculiar visió de la vida, així com les seves pintures, dibuixos i curtmetratges és el que ha fet de Lynch un geni i potser, un dels personatges més complexes del panorama artístic actual.
Des del meu punt de vista, val la pena conèixer les seves obres, així com la seva curta però intensa filmografia. Amb Blue Velvet (1986) es va consolidar la seva faceta de director de cinema i podríem dir que se?l va considerar com un dels grans directors de cinema del segle XX, digne de ser estudiat en el temari de les universitats.
David Lynch ha estat pintor, fotògraf i fins i tot compositor. A la seva última pel·lícula, Inland Empire, ha composat la majoria de les peces musicals. I a l’expsició hi ha un apartat on s’hi poden escoltar diferents peces musicals “made in Badalmenti”.
Qui tingui el goig de poder visitar l?exposició de Lynch a Paris, tal i com jo ho faré aquest cap de setmana, valdria la pena poder expressar en aquest espai alguna reflexió al respecte. Ens trobem en allà. Perquè sempre ens quedarà Paris, no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei, jo si necessita altra vegada una orella li deixo la meva, que té un tamany apropiat per ser captada per la càmara, fins i tot a llarga distància.
Un petó i bon viatge!!
explica’ns el què, ok
París sempre val una missa, aquesta vegada a la Fondation Cartier. Felicitats, bon viatge i fins a la tornada! Segur que tindràs bones coses per explicar-nos…