El dia que vaig saber que Paul Auster havia guanyat el Príncep d’Astúries de les lletres 2006, vaig córrer a llegir el seu discurs. Em va semblar un discurs preciós, sincer i molt intens. Pensava escriure sobre algun personatge i he pensat amb el que aquell dia va dir Auster. És un discurs que em va fer reflexionar sobre el sentit de l’art. Val la pena llegir-lo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvinguda.
Pere Meroño