20 de novembre de 2016
0 comentaris

Vostè no es el meu Rei Sr Felip de Borbó.

No perquè jo sigui republicà, que ho soc. Vostè no es el meu Rei perquè no ha complert amb la seva funció d’àrbitra i de cap d’Estat de tots el ciutadans. L’altre dia en el Congres del Estat va lloar a qui van permetre que el Sr Rajoy obtingués la presidència del Govern del estat, traint la voluntat de 15 milions de ciutadans  que van votar partits que s’havien compromès a no permetre ni per activa ni per passiva que això passes. I ho feu amb un discurs en castellà on va dedicar dues paraules en les altres llengües del estat (dues només en català) i quan a la tarda va venir al meu país i va pronunciar un discurs mitat en català mitat en castellà;quin problema tenia en fer-lo tot en català i al donar las gracies dir també un «muchas gracias»?. El meu idioma no es un idioma que es mereixi aquest menyspreu. No cal que vingui a casa nostre a recordar-nos que el seu avantpassat del mateix nom, va conquerir Catalunya per a Castella al davant d’un exercit d’aquest ultim regne.
En el mateix discurs fet pràcticament en la seva totalitat en castellà, ens demanava que ens sotmetéssim a uns tribunals que violant el pacte Constitucional neguen que Catalunya sigui una Nació. Des de que va començar el conflicte Català actual, no hem vist cap expressió publica de suport dels drets dels Catalans per part de la casa Reial, i sí moltes en contra. L’ultima carta del seu pare feta pública a la web de la casa Reial, era un atac directa contra els catalans i les seves aspiracions.
Vostè ha estat incapaç de demanar perdó per les barbàries que des de Felip V de Castella i IV de Aragó,València, Balears i Catalunya varen fer a la nostra terra.
Es per això que vostè no te dret al títol de compte de Barcelona, el principal de Catalunya. Perquè qui l’ostenta te la obligació de defensar la nostra terra contra els atacs dels altres.
Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, NO.
Aquesta es la promesa per la cual els catalans tradicionalment reconeixíem el nostre Rei.  I a vostè se li aplica l’última clàusula: “peró si no,No”, no sou el nostre Rei, perquè no heu respectat les nostres llibertats i defensat els nostres drets.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!