20 de setembre de 2016
0 comentaris

Carta oberta al sr. Iceta

Sr. Iceta.

Puc entendre al Sr. Albiol, al Sr. Joaquim Coll i a la Senyora Arrimades. El primer es un representant de la extrema dreta, i els altre dos delegats de  Castella que pretenen la submissió de Catalunya al Imperi Castellà.

Però a vostè no l’entenc. Parla de que votem un proposta Federal, de la que l’únic que es coneix es que la Sra. Susana Diaz posava els màxims en l’Estatut que va sortir després de passar per el raspall del Sr. Guerra.

Però que ens proposa vostè?.

  • A els estats federals mes reconeguts, la capital política no coincideix amb la capital econòmica. Suiza: Berna versusZurichBasileaGinebra, Lügann; Alemanya: Berlin versus Frankfurt, Hamburg, Munich, Hannover; EUA: Washington versus New York, Chicago, Detroit, Los Angeles; Canadà: Ottawa versus Quebec, Montreal. Quina ciutat en comptes de Madrid, proposa com a capital d’aquest nou estat federal?. O en cas de que vulguin que sigui Madrid, com es limitarà la seva capitalitat econòmica?.
  • Qui establirà els impostos? qui els recaptarà?. I si considera que tan el Estat Federal com els Estats Federals, com es repartiran?.
  • Serà el català llengua oficial d’aquest nou Estat i per lo tant, els jutges tindran l’obligació de conèixer el Català, serà reconegut per la UE i es fomentarà el seu us per els medis de comunicació que actuen a Catalunya (Telecinco, Antena 3, La Cuatro, La Sexta…)? Contribuirà el Estat Federal a la protecció i el foment de la nostra llengua amb compensació a la forta persecució a la que encara ara ha estat sotmesa?.
  • Qui decidirà les inversions que es necessiten i els diners que si dediquen?.
  • Qui controlarà les infraestructures de telecomunicacions, de AENA, de ADIF, etc.?
  • Com es repartirà el poder judicial?. Com s’elegiran els membres del poder judicial sense que siguin una cadena de transmissió dels poders polítics ni un sistema de coaptació dels propis jutges?
  • Qui decidirà com s’organitzen las administracions locals?, quines atribucions tindran?.
  • Quina capacitat de control tindran els Estats Federats sobre els acords internacionals del Estat Federal?. Com podran evitar que els tractats o els acords laminin les seves competències.
  • Qui decidirà sobre el sistema educatiu, la investigació científica i les inversions culturals?. Seguiran sent el Prado i el Princesa Sofia les pinacotecas del Estat Espanyol?.
  • Qui decidirà i controlarà les prestacions i les inversions sanitàries?.
  • Qui marcarà el salari mínim, les vacances, el horari laboral i el sistema de contractes?.
  • Qui marcarà les prestacions per desocupació?. Qui controlarà la Seguretat Social i las prestacions de la mateixa.
  • Qui s’encarregarà de les pensions?, decidirà qui i a quant te dret?, com es recapta per poder les pagar?.
  • Qui controlarà el mercat interior i els horaris comercials, el foment de la inversió i la protecció dels autònoms i els petits empresaris.
  • Com serà i qui triarà l’àrbitre entre el Estat federal i els Estats Federats, o entre els propis Estats Federats?.
  • Qui elegirà y com serà el Cap del Estat?. Seguirà sent la monarquia que va retirar i cremar las Constitucions Catalanes.
  • Com convencerà els votants del P.P., que representen com a mínim el quaranta per cent  de la resta del Estat Espanyol i son tremendament centralistes, de fer aquest pacte?.

No sembla que vostè tingui una resposta a aquestes  i moltes altres preguntes. Em dirà que això serà el resultat d’un pacte. Aleshores, quant tindrem que esperar per que es produeixi aquest pacte?. No oblidi que els catalans estem esperant aquestes concrecions des de començaments de segle; per això Pasqual Maragall va impulsar el nou Estatut. I l’únic que hem obtingut fins ara es mes centralització.

Però inclús si arribem al pacte, quines garanties tindrem que aquest es respectarà.

“Pero, centrándonos ya en el tema «nacionalidades», tengo que decir que nosotros no participamos del catastrofismo con que se enfoca en la enmienda que combatimos y en la inteligente intervención que el señor Silva ha hecho para defender su posición. Primero, nosotros hemos dicho en Comisión, y lo afirmamos de nuevo aquí, que el término «nacionalidad» es un término sinónimo de nación, y por eso hemos hablado de España como nación de naciones.” [1]

Paraules de Gregorio Peces-Barbas, Pare de la Constitució, important membre del PSOE i gens sospitós de catalanisme, en la defensa de la inclusió de la paraula nacionalitats a la Constitució Espanyola. No es l’únic. Manuel Fraga Iribarne[2], Jordi Solé Tura[3] i Miquel Roca Junyent[4]. Després, el tribunal Constitucional va negar el concepte de nació a Catalunya, afirmant que la Constitució només admet una única nació: “La Española”[5] (Qui ha trencat el pacte constitucional dons?). Ara, el actual Secretari General del PSOE nega repetidament que Catalunya es una Nació.

No oblidem la promesa del ex secretari general del PSOE i ex president del “Gobierno”, el Sr Zapatero, de que s’aprovaria el “Estatuto que saliera del parlamento catalán” amb l’afegitó posterior “que sea constitucional”, sense dir que la constitucionalitat es jutjaria segons la doctrina jurídica creada durant el imperialisme castellà acompanyada dels afegits franquistes.

Com podem, amb aquests antecedents, creure que un nou pacte territorial serà respectat?; que no passarà com ha passat fins ara, que les paraules , amb expressió de la CUP,  muten  i canvia la seva interpretació per dir el contrari de lo que deien inicialment i sempre en contra dels interessos de la majoria dels catalans?.

Vaig sentir dir a “8 al dia”, a un contertulià de vostè, que creia que Catalunya era una Nació en el sentit sociològic, cultural, històric. Si hi afegim “la voluntat de ser ho” no estem fent mes que definir el concepte polític de Nació. Recordi li a la seva companya de Partit, la senyora Batet, que s’havia expressat anteriorment en termes semblants.

Lo mes probable es que no em contesti o si ho fa, sigui amb termes genèrics sense cap concreció. Perquè la possibilitat de que Espanya es converteixi en un Estat Federal real es molt inferior a la possibilitat de que Catalunya es converteixi en un estat independent a partir d’una declaració unilateral de Independència, que sigui reconegut internacionalment, per difícil que això sia. I més tenint en compte, com he indicat mes amunt, que qui trenca el pacte constitucional amb Catalunya es el arbitra, el Tribunal Constitucional.

Castella, perdó, Espanya només respecta als que tenen tant o mes poder que ella. Dels altres sols espera submissió. Perquè per ella només pacten els dèbils. Per això no es pot aconseguir un govern al estat. Perquè pactar es cedir i cedir es debilitat en el seu mon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!