Sr. Iceta.
Puc entendre al Sr. Albiol, al Sr. Joaquim Coll i a la Senyora Arrimades. El primer es un representant de la extrema dreta, i els altre dos delegats de Castella que pretenen la submissió de Catalunya al Imperi Castellà.
Però a vostè no l’entenc. Parla de que votem un proposta Federal, de la que l’únic que es coneix es que la Sra. Susana Diaz posava els màxims en l’Estatut que va sortir després de passar per el raspall del Sr. Guerra.
Però que ens proposa vostè?.
No sembla que vostè tingui una resposta a aquestes i moltes altres preguntes. Em dirà que això serà el resultat d’un pacte. Aleshores, quant tindrem que esperar per que es produeixi aquest pacte?. No oblidi que els catalans estem esperant aquestes concrecions des de començaments de segle; per això Pasqual Maragall va impulsar el nou Estatut. I l’únic que hem obtingut fins ara es mes centralització.
Però inclús si arribem al pacte, quines garanties tindrem que aquest es respectarà.
“Pero, centrándonos ya en el tema «nacionalidades», tengo que decir que nosotros no participamos del catastrofismo con que se enfoca en la enmienda que combatimos y en la inteligente intervención que el señor Silva ha hecho para defender su posición. Primero, nosotros hemos dicho en Comisión, y lo afirmamos de nuevo aquí, que el término «nacionalidad» es un término sinónimo de nación, y por eso hemos hablado de España como nación de naciones.” [1]
Paraules de Gregorio Peces-Barbas, Pare de la Constitució, important membre del PSOE i gens sospitós de catalanisme, en la defensa de la inclusió de la paraula nacionalitats a la Constitució Espanyola. No es l’únic. Manuel Fraga Iribarne[2], Jordi Solé Tura[3] i Miquel Roca Junyent[4]. Després, el tribunal Constitucional va negar el concepte de nació a Catalunya, afirmant que la Constitució només admet una única nació: “La Española”[5] (Qui ha trencat el pacte constitucional dons?). Ara, el actual Secretari General del PSOE nega repetidament que Catalunya es una Nació.
No oblidem la promesa del ex secretari general del PSOE i ex president del “Gobierno”, el Sr Zapatero, de que s’aprovaria el “Estatuto que saliera del parlamento catalán” amb l’afegitó posterior “que sea constitucional”, sense dir que la constitucionalitat es jutjaria segons la doctrina jurídica creada durant el imperialisme castellà acompanyada dels afegits franquistes.
Com podem, amb aquests antecedents, creure que un nou pacte territorial serà respectat?; que no passarà com ha passat fins ara, que les paraules , amb expressió de la CUP, muten i canvia la seva interpretació per dir el contrari de lo que deien inicialment i sempre en contra dels interessos de la majoria dels catalans?.
Vaig sentir dir a “8 al dia”, a un contertulià de vostè, que creia que Catalunya era una Nació en el sentit sociològic, cultural, històric. Si hi afegim “la voluntat de ser ho” no estem fent mes que definir el concepte polític de Nació. Recordi li a la seva companya de Partit, la senyora Batet, que s’havia expressat anteriorment en termes semblants.
Lo mes probable es que no em contesti o si ho fa, sigui amb termes genèrics sense cap concreció. Perquè la possibilitat de que Espanya es converteixi en un Estat Federal real es molt inferior a la possibilitat de que Catalunya es converteixi en un estat independent a partir d’una declaració unilateral de Independència, que sigui reconegut internacionalment, per difícil que això sia. I més tenint en compte, com he indicat mes amunt, que qui trenca el pacte constitucional amb Catalunya es el arbitra, el Tribunal Constitucional.
Castella, perdó, Espanya només respecta als que tenen tant o mes poder que ella. Dels altres sols espera submissió. Perquè per ella només pacten els dèbils. Per això no es pot aconseguir un govern al estat. Perquè pactar es cedir i cedir es debilitat en el seu mon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!