El mite de l’adoctrinament (2)
Si traslladem el suposat adoctrinament, aquesta construcció del pensament únic sobiranista, a la premsa diària els resultats són encara més concloents. Segons el Barómetre del CIS del 2010 els diaris que es distingeixen per una posició més “nacionalista” ElPunt i Avui, tot just arriben al 10,1 %, mentre els dos diaris més llegits, que en tot cas cerquen el seny i la moderació en qüestions sobiranistes, quan no són directament adversaris (La Vanguardia i El Periódico) assoleixen el 51,7 per cent. Si afegim els lectors de El Pais (9,4 per cent) i els de El Mundo (2,2 per cent), ens resulta que més dels 60 per cent dels lectors de premsa escrita a Catalunya opten per capçaleres no nacionalistes.
Però aquestes respostes del 2010 s’adien bastant amb les que el darrer baròmetre del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) ha realitzat, pel darrer trimestre de 2013. En aquest treball els lectors conjunts dels diaris “nacionalistes” no anaven més enllà d’un 16,7 per cent (ARA i El punt/Avui), mentre La Vanguardia i el Periódico, amb les seves edicions en català i espanyol, assolien un 57,5 per cent. Cal indicar que, segons el CEO, el Pais i El mundo, plegats no assolien més enllà d’un 9,1 per cent.
Ara, la foto final és força semblant, i més si tenim en compte la fusió de dues capçaleres (El Punt i l’Avui) i l’aparició d’una de nova (Ara) dins el segment més sobiranista. Si l’estudi del CEO atorgava a la premsa no nacionalista, o escassament nacionalista, i a l’estatal més significativa una quota del 63,3 per cent dels lectors, el CEO els atorgava 66,6 per cent al darrer estudi del 2013.
Així, doncs, i per cloure aquest apartat, afirmar com es fa frívolament que bona part del corrent sobiranista neix de l’adoctrinament des dels organismes i mitjans de comunicació públics, i els mitjans de tendència nacionalista catalana, és absurd, no suporta ni la més mínima anàlisi.
Però és que si a les dades anteriors afegim les subvencions rebudes per cadascun dels mitjans, l’argument esdevé una broma de mal gust.
Així, en subvencions des del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya a la premsa de l’any 2013, els grups empresarials va rebre els següents quantitats:
1er. El grup Godó 835.436,20 euros per l’edició en paper de La Vanguardia , i a més, 101.022,00 euros per l’emissora de ràdio RAC1 i 40.830,00 euros per RAC105, és a dir, un total de 977.288.82 euros
2on El grup Hermes Comunicacions, SA va 481.788,12 euros per la versió en paper del Punt Avui , 103.076,74 euros per la versió digital de la mateixa capçalera, 136.480,44 euros per a El 9 Esportiu de Catalunya – que pertany al mateix grup, la qual cosa dóna una xifra total de 721.345,5 euros.
3er. Ediciones Primera Plana, SA va ser beneficiada amb 520.865,24 euros per l’edició en paper de El Periódico de Catalunya i 19.627,40 euros per la versió digital, un total per tant de 540.492,64 euros
4art: Edició de Premsa Periòdica Ara, SL. Va rebre 333.867,24 euros per l’edició en paper del diari Ara i 192.686,72 euros per la versió digital, amb un total de 526.553.96 euros
5è: Regió 7, de l’empresa Intercomarcals Media, SL, va ingressar 150.456,24 euros per l’edició en paper i 26.827,02 euros per l’edició digital, amb un total de 177,253,26 euros
6è : L’empresa Sàpiens, SCCL amb un total de 155.820.87 d’euros, dels quals 46.530,36 per tres revistes digitals i 109.290,51 per quatre revistes en paper.
Pretendre, per tant, indicar que des del Departament de Presidència es fomenten les publicacions, en paper o digitals, que fomenten el corrent sobiranista esdevé, de totes totes, fals. De fet la suma de quatre grups “sobiranistes” només dóna com a resultat 2000 euros més que únicament dos grups “constitucionalistes”, si em permeten emprar aquesta categorització. Potser caldria cercar en d’altres llocs les raons d’un increment tan pronunciat del sentiment independentista