Naps i cols. Política i Nació
Sembla que aquest any 2015 serà any d’eleccions a dojo, sempre que el tribunal constitucional no determini altra cosa. No sabria dir si tanta convocatòria a les urnes farà més bé o més mal al procés, i no és que no cregui en les bondats del règim parlamentari. Dubto de la perillositat intrínseca de confondre naps amb cols.
En les democràcies occidentals un període electoral es caracteritza per una defensa dels propis projectes i una referència a la feblesa dels dels oponents. En una situació paradisíaca o en un país ideal, aquestes referències , en ser circumscrites als programes i les idees, no deixaria ferides; però, malauradament, sovint a les campanyes hi ha més de disputa personal i personalista que no debat d’idees i projectes, i això, si no es prenen mesures, pot afectar a una cosa tant delicada com és el procés de construcció de l’Estat català, car les ferides no cicatritzaran en pocs dies.
No pretenc, Déu em guardi, ser pessimista, però sí avançar el que considero imprescindible davant el reguitzell de conteses electorals: separar els elements contingents d’allò que és substancial, per a no malmetre’l. En aquest moment, davant nostre hi ha dos processos paral·lels però , com a totes les paral·leles, tot i discórrer l’un al costat de l’altre mai no arriben a tocar-se.
Just és que cada força política defensi el seu projecte de societat. Però les forces sobiranistes han de tenir present que, més enllà de qui obtingui més vots o més escons, hi ha paral·lelament un procés de construcció de l’estat català, que ha de fer camí més enllà de les contingència de la política quotidiana. L’assoliment per les forces sobiranistes del major nombre de regidors i, per tant, del govern de ciutats del Principat, és un pas important i significatiu, que empentarà, encara més, la gent a cercar definitivament la sortida del marc espanyol.
Però més enllà del triomf o no a les eleccions municipals, allò que determinarà la força del procés serà el manteniment d’un estat de rebel·lia i il·lusió, que no ha de restar presoner de cap opció política, ni de cap personalitat, perquè pertany al conjunt de la Nació. Acarem els nostres diferents projectes polítics, però no taquem allò que no és propietat de ningú, tot just perquè és de tots.