El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

30 de juliol de 2012
0 comentaris

Tots els fronts oberts: la pèrdua d’oficialitat del català a les Illes Balears

Si entenem que una llengua oficial és aquella que s’ha establert jurídicament com la llengua principal (o si voleu una de les llengües principals, ja que en poden ser més d’una) de relació entre els organismes públics i les persones que viuen en un territori, és evident que no demanar-lo com a requisit per ocupar certes places de l’administració pública balear és un retrocés, sense precedents recents, de l’oficialitat de la nostra llengua.

Us imagineu que a París no fos obligatori saber francès per entrar a l’administració francesa o que a Madrid hi hagués algú, encara que fes d’escombriaire, que no sabés espanyol i treballés per a l’Ajuntament de la capital de Regne?

Oficialitat vol dir això, que és una llengua necessària per treballar a la funció pública (que, per definició, vol dir servei al ciutadà i al conjunt dels habitants d’un territori)…

És interessant fer una lectura de la Llei 9/2012 ,de 19 de juliol, aprovada pel Govern balear, perquè, basant-se en la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’atreveix a dir que “per tot això (la Sentència de TC), a la vegada que es modifica la Llei 3/2007 per eliminar l’exigència general d’un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a l’Administració o per ocupar-hi qualsevol lloc de treball, i en consonància amb els raonaments jurisprudencials abans esmentats, es considera oportú i necessari modificar les lleis que regulen l’ús de la llengua en l’Administració (Llei 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística, i Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònomade les Illes Balears) únicament en els aspectes que fan referència a aquesta qüestió.

D’acord amb tot el que s’ha exposat i, sobretot, amb la idea de continuar avançant en la professionalització del personal que accedeix a l’Administració, amb aquesta reforma es pretén instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l’accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell, sense que la falta de l’acreditació oficial d’un determinat nivell de català sigui, d’entrada, un obstacle per accedir-hi“.

Com es veu el català és un obstacle (com suposo que també ho deu ser l’alemany per a un català que vulgui fer de metge a Alemanya!). En canvi, no diuen res de l’espanyol… (l’espanyol “se supone”!).

Ara bé, ho intenten matisar dient que “tot això, sens perjudici que, una vegada dins l’Administració, les persones que no tenguin un determinat nivell de català puguin formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l’Administració, mitjançant el foment dels cursos adequats, per poder facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar qualsevol de les dues llengües cooficials en lesseves relacions amb l’Administració. Igualment, els procediments de provisió valoraran com a mèrit els diferents nivells de coneixements de català, que no es podran exigir com a requisit més que en els casos que la llei determina” (només faltaria que penalitzessin o que fos un mèrit saber anglès o alemany i no català!).

Per tant, a partir d’ara “el coneixement de la llengua catalana no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni per ocupar-hi llocs de treball. El mateix principi s’ha d’aplicar al personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, així com per accedir o ocupar llocs en les entitats del sector públic instrumental dependent de les administracions anteriors”. Les excepcions les trobem bàsicament per als qui han d’exercir la docència, per als qui han de fer d’assessors lingüístics (és com una broma: només faltaria que no tinguessis un nivell de català els qui han d’assessorar en temes de llengua!) i els qui tinguin com a funció principal l’atenció al públic…

Fixeu-vos, però, que en l’escrit que s’envia als ajuntaments (el trobareu en el document adjunt) recordant-los que no es poden desviar ni una mica d’aquesta Llei es va més enllà i s’arriba a afirmar que en el cas de la docència només es pot demanar en aquells llocs en què la normativa de la funció pública docent ho determini (?).

A més, a la Llei esmentada també s’estableix que “els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament” (un altre pas enrere!) i que, és clar, com que hi podré haver-hi funcionaris que no tinguin ni idea de català, “l’Administració de la comunitat autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental poden emprar el català i el castellà, indistintament, en les seves actuacions internes i en la relació entre aquestes. També els poden emprar indistintament en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques, sens perjudici del dret de les persones interessades a rebre resposta en la llengua cooficial utilitzada o en la que sol·licitin” (sort que ho podrem demanar!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!