El pols de la llengua als Països Catalans

En primer lloc, hi trobem la minioria frisona, que amb prou feines passa dels 10.000 parlants, als lands de la Baixa Saxònia i de Slesvig-Holstein. El frisó, que també es parla als Països Baixos (on té uns 400.000 parlants). Tot i un cert reconeixement legal, aquesta llengua germànica, emparentada amb el neerlandès, el baix alemany, i molt pròxima a l’anglès, esllangueix a l’actual Alemanya. 

En segon lloc, hi trobem la minoria danesa, també al land de Slesvig-Holstein. Es tracta d’uns 50.000 parlants. Pel fet de tenir al darrere una llengua estatal, a diferència del frisó, el danès s’utilitza com a llengua de cultura i s’afirma que, de fet, és com si fps una llengua oficial ja que s’usa a l’administració i a la justícia.   

I, finalment, trobem l’únic poble eslau que encara conviu en territori alemany, els sòrabs, el país dels quals és conegut amb el nom de Lusàcia (en el passat hi havia bosses eslaves dins de territoris alemanys, com la dels caixubis, ara a Polònia). De fet, malgrat que es tracti d’un territori motl petit (que no té res a veure amb el mapa que ens oferia en un, per altra banda, bon article sobre els sòrabs el gener de 2008 el diari Avui, i que podeu llegir en el document adjunt), podríem parlar gairebé de dues llengües sòrabs, l’alt (al sud) i el baix (al nord) sòrabs. Fins a la segona meitat del segle XIX, els territoris de parla sòrab formaven una unitat, però actualment estan separats per una franja de parla alemanya. Els parlants de l’alt sòrab són al land de Saxònia i els del baix sòrab, al de Brandemburg.

Tot i que la llengua sòrab ha patit la pressió de la llengua alemanya d’una forma constant i sistemàtica (especialment dura en l’època nazi)  i que en l’actualitat, com passa arreu on hi ha minories lingüístiques no estatals, la penetració en tots els àmbits de la vida de la llengua estatal és pràcticament total, el sòrab té una presència significativa al sistema educatiu, a l’administració, als mitjans de comunicació, a la literatura, a la vida cultural i a la toponímia, com podem veure en la fotografia que il·lustra aquest apunt. Es calcula que el nombre de parlants del sòrab oscil·la entre el 20 i 75 mil (segons les fonts).

Com a informació curiosa, els sòrabs anomenen el seu país Serbska (País dels Sòrabs), que  no s’ha de confondre amb Serpska (País dels Serbis). Els alemanys els coneixen com a Wenden… A nivell turístic, dins del País dels Sòrabs trobem l’espai natural protegit per la UNESCO de Blota (Spreewald en alemany)… És un dels llocs de cap de setmana dels berlinesos des del final del segle XIX…