El pols de la llengua als Països Catalans

Sinopsi

L’acció transcorre a l’Amèrica del Nord precolombina, en l’època en que les naus víkings, provinents de les terres escandinaves, hi van arribar.
La història comença quan un nen víking és trobat en les restes d’un naufragi per una índia. Tot i que el seu clan hagi saquejat un poblat indi costaner a la recerca d’esclaus, i malgrat el seu cabell ros i el seu estrany idioma, la criatura de 10 anys d’edat, lluny de sofrir la revenja, és adoptada pels indis natius, els quals el crien per convertir-lo en un hàbil caçador i guerrer. Anys després aquell noi s’ha convertit en un fornit jove, que davant de la tornada dels seus, disposats una vegada més a arrasar amb tot, els plantarà cara espasa a mà, disposat a protegir tant sí com no el seu poble adoptiu.

Comentari

Tot i que és una pel·lícula purament comercial, i no especialment adequada per a l’alumnat ja que té escenes força violentes, hi ha tres elements a tenir en compte:

·         El fet històric, cert, que els escandinaus van arribar a Amèrica uns quants segles abans que Colom.

·         La presència d’un poble indi, els wampanoag (o també wôpanâak), una tribu algonquina, també dita pokanoket, el nom de la qual volia dir “gent de l’Est”. Vivien en els estats de Rhode Island i Massachusetts, a Martha’s Vineyard, les Badies de Bristol iNarragansett i a les vores del riu Pawtucket. Segons sembla,  el 1602 eren uns 5.000 individus, però havien estat reduïts a 3.000 el 1640 i a 300 el 1750. En 1970 en quedaven uns 500, i el 1980 eren uns 1.200 amb els massachusett. El 1995, a la Reserva Wampanoag de Massachussets vivien 865 individus. Segons el cens de 2000, eren 4.594 individus (2.336 puros).

·         El fet que els víkings parlin en la seva llengua (els indis ho fan, curiosament, en anglès, un anglès, per cert, molt modern que fa perdre credibilitat a la pel·lícula) aporta alguns moments interessants, com, per exemple, quan després d’una escena molt intensa el protagonista parla en la seva llengua d’infantesa (que és, òbviament, la dels víkings) i el cap víking li diu literalment. “Ja sabia que podies parlar com un home”. Aquesta frase ens permet fer una reflexió sobre com considerem la nostra llengua en respecte a les altres (quan, per exemple, diem que hi ha llengües “dures”, “difícils”, “aspres”… sempre ho fem a partir del punt de vista que ens dóna la nostra pròpia llengua).

Escenes d’interès pedagògic especial

• Minuts del 64 al 66 (escena en la qual trobem la referència abans esmentada).

Per saber-ne més:

•   http://mashpeewampanoagtribe.com/