Bosa és una població de llengua sarda a uns 46 km. al sud de l’Alguer (per cert, entre les dues poblacions no hi ha cap nucli habitat rellevant). Té uns 8.000 habitants i hi ha alguns indrets realment interessants, com, per exemple, l’església romànica de Sant Pere. En visitar-la, pots comprar alguns llibrets editats, com
Els quatre caps de Servei que ha tingut el SEDEC, Sara Blasi, Margarida Muset, Joaquim Arenas i jo mateix, expliquem la història del Servei d’Ensenyament del Català fins ara. La història de la llengua catalana a la nostra escola!
Jo soc fill de l’Hospitalet de Llobregat, concretament dels blocs Ciutat Comtal del barri de Sant Josep. Per aquest motiu, en Carles Ferrer Sales, també fill del barri, m’ha demanat un escrit on expliqui alguns dels records de la meva infantesa. També l’ha demanat a altres persones fills dels blocs, com, per exemple, l’Eugeni Rodríguez,
Em plau compartir amb vosaltres una entrevista que m’han fet al Periòdic d’Andorra el mes de març proppassat. Parlem d’immersió, d’escola catalana, del que hauria de ser el projecte lingüístic de l’escola catalana, de l’ús de la llengua, però també de les acusacions que es fan als docents de Catalunya sobre un possible adoctrinament a
Realment ha estat un encert que, amb motiu de l’Any Fabra (2018), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) publiqui el facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana i que se’ns recordi que l’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. L’original tenia un ús
Tots els catalanoparlants en general, i en especial els algueresos, ens hem d’alegrar per aquesta iniciativa de la Plataforma per la Llengua de l’Alguer: editar un llibre-disc amb un recull de cançons i poemes d’arreu de la nostra terra adreçades als infants, i interpretades i modernitzades per un cor infantil alguerès i per músics dels
Voliana Edicions acaba de publicar el llibre La llengua dibuixada del professor, escriptor i observador de la realitat sociolingüística del nostre país Enric Larreula. Autor de desenes de contes i novel·les per a petits, joves i adults, en algunes d’aquestes obres ja incorpora elements que fan reflexionar el lector sobre la situació de la llengua.
Dissabte passat vam ser a la Catalunya Nord i vam aprofitar per visitar la famosa Maternitat d’Elna. D’entrada, la visita es pot fer en català (http://www.ville-elne.fr/fr/information/71625/la-maternite-suisse) i la presència de la nostra llengua és prou notable (sempre acompanyada del francès), si es compara amb altres espais públics nord-catalans. Ara bé, a l’exposició central el català
Crec que algun dia s’haurà d’estudiar a les facultats de ciències de la informació i de ciències polítiques tot el que els mitjans de comunicació espanyols (inclosos els mitjans de comunicació espanyolistes establerts a Catalunya com “El Periódico” o “La Vanguardia”) han fet per anar en contra dels procés democràtic a favor del dret a
Només un comentari, l’avantpassat del Borbó que apareix en el quadre és Carles III, el rei que va aprovar el 1768 la “Real Cédula de Aranjuez”, en l’article VII de la qual es diu: ‘Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente, dondequiera que no se practique,
Fa anys que en el discurs sociolingüístic de la societat catalana en general ha arrelat la idea que tant el català com el castellà són llengües pròpies de Catalunya i cap s’ha d’imposar a l’altra. És més, fins i tot, s’ha volgut fer creure, per part de certs grups polítics, que ens havíem passat amb
Aquests dies una part de la parròquia s’ha esverat moltíssim perquè l’Ajuntament de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat (la segona ciutat del Principat de Catalunya i cinquena dels Països Catalans, després de Barcelona, València, Palma i Alacant) ha decidit que a partir d’ara la retolació pública serà bilingüe. És allò de Prohibit Aparcar /
Pasolini i la seva mare El poeta -en llengua friülana i en llengua italiana-, assagista, narrador, activista polític i, sobretot, cineasta Pier Paolo Pasolini (Bolonya,1922 – Òstia, Roma, 1975) pot ser considerat una de les veus del segle XX més rotundament crítiques, que no va defugir cap dels grans debats d’una Europa que tot just havia acabat de patir
M’acaba d’arribar informació sobre la IV Seminario sobre el plurilingüismo en España, orrganitzat per la Fundación Ortega – Marañon i per la Fundación Joan Boscà, que es va celebrar el divendres dia 21 al Senat espanyol. Es tracta de la quarta sessió del Seminari sobre el Plurilingüisme a Espanya, en la qual el representant del
En els cursos darrers, estem assistint a la proliferació de projectes educatius en què la llengua principal és l’anglès. Un anglès que, evidentment, només es pot ensenyar per immersió lingüística ja que aquestes escoles van dirigides a població autòctona amb una capacitat econòmica elevada. Curiosament, ningú no es queixa d’aquesta immersió en anglès, que tothom