El pols de la llengua als Països Catalans

Feia ben bé dos anys que no anava a la nostra Barceloneta de Sardenya i, certament, hi he vist alguns canvis que penso que paga la pena de fer conèixer. Alguns de positius, altres de no tant…

La primera de les constatacions és que l’arribada massiva de catalans gràcies al vol directe Girona – l’Alguer ha fet sorgir un interès per part dels algueresos per fer productes, diguem-ne, turístics on es fa palesa la catalanitat: banderes catalanes on apareix la inscripció “L’Alguer, país català de Sardenya”, samarretes, pins, cartells turístics en què la informació és en italià, anglès, francès i català! (vegeu fotografia dels documents adjunts)… També han aparegut guies turístiques en la nostra llengua com L’Alguer i els seus voltants d’Antonio Budrini (Carlo Delfino editore: Sàsser, 2008) o Alghero i la Costa del Corall de Valentina Balzano (R. Balzano Edizioni: Òlbia, 2006), que se sumen a les ja existents: L’Alguer: imatge i paraula de Jaume Corbera, Francesc X. Domènech i Joan Mayoral (Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca, 1997), L’Alguer: ciutat d’art i de cultura. Itineraris de Rafael Caria (Municipi de l’Alguer: l’Alguer, 1999), Redescobrir l’Alguer de Pere Mayans (La Busca Edicions: Barcelona, 2002) o L’Alguer d’Antoni Nughes (Zona Editori: Càller, 2005). De fet, si aneu de l’Alguer no deixeu de visitar la llibreria i punt d’informació que l’Associació Smuovi té a la Torre del Portal (o Porta Terra), on trobareu llibres en català sobre l’Alguer, llibres italians (i en altres llengües) sobre l’Alguer i sobre Sardenya, i llibres en sard. En aquest sentit, no paga la pena passar per la llibreria Il laberinto, al carrer Carlo Alberto, on sí que és un laberint trobar llibres en la nostra llengua. A més, a la primera de les llibreries sí que t’atenen en català.

Ara bé, el fet que Ryanair hagi obert un vol l’Alguer/Madrid (!!!) -amb molta menys regularitat que el vol l’Alguer/Girona sortosament- fa que, per primera vegada, sentis de forma important la llengua espanyola a l’Alguer i que, fins i tot, cosa que no m’havia passat mai, en un comerç una dependent, per fer-se l’agradable, em parlés en castellà (vaja com quan els algueresos catalanoparlants visiten Barcelona i la gent d’aquí s’entossudeix a parlar-los en un mal italià).

El motiu, però, de la meva estada a l’Alguer era participar en la XIV Escola d’Estiu de l’Alguer (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2980631&p_edi=alguer) que, com cada any, organitza Òmnium Cultural de l’Alguer per als mestres del Projete Palomba, que, des de el curs 1998-1999, fan una hora de classe de llengua catalana a la setmana a la major part de les escoles de l’Alguer (en el curs passat arribà a més de 1600 alumnes). La novetat d’enguany ha estat la partipació de força gent jove, la qual cosa és certament una esperança en un context en què la mitjana d’edat dels catalanoparlants és de les més altres dels Països Catalans (vegeu fotografia).

Tot plegat ha coincidit amb l’anunci que el síndic de l’Alguer, Marco Tedde, ha demanat al vicepresident de la Generalitat de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira l’obertura d’una casa de la Generalitat (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2918526&p_edi=alguer) és, sens dubte, una excel·lent notícia, ja que permetria enfortir els contactes entre les dues administracions i, sobretot, entre les dues regions, tant a nivell cultural com econòmic. Cal esperar, però, veure com evoluciona tot plegat…

Finalment, destacar que la revista Presència de la setmana darrera d’agost (http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/1905.pdf) ha publicat un reportatge sobre l’Alguer en què un tal Joan-Albert Argerich es dedica a remoure ressentiments personals entre algueresos i, sobretot, entre un alguerès, Antoni Nughes, i l’excap del Servei d’Ensenyament del Català del Departament aleshores d’Ensenyament Joaquim Arenas. En uns dels apartats es parla de colonialisme (?), d’espècies al·lòctones (referint-se a Arenas)… A què treu cap tot això (que suposadament va passar fa deu anys)? Potser el missatge és que no cal intervenir en res a l’Alguer? (mentre que els espanyols sí que intervenen amb el Cervantes a tot el món i no cal dir el que fan els francesos, anglesos, alemanys o italians per promoure la seva cultura també arreu del món…). Em fa l’efecte que és un dossier producte d’una anada precipitada a l’Alguer on hom es queda enlluernat per uns comentaris que periodísticament poden tenir rendiment, però que poden fer molt de mal en un moment en què, com hem vist, l’Ajuntament ha demanat una casa de la Generalitat a l’Alguer (casualitat, potser sí, però malaïda casualitat).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!