El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

28 d'octubre de 2012
0 comentaris

No ens acaben de conèixer…

Potser després de tot el que s’està dient al món de Catalunya a causa de l’onada dita sobiranista, el món sabrà què és això de Catalunya, que és això dels Països Catalans… Moltes vegades, massa vegades, quan explicaves pel món que tenies passaport espanyol però que, ben bé, no n’eres, d’espanyol, la gent et preguntava si eres basc… 

Per això, moltes vegades, massa vegades, molts catalans hem preferit autoidentificar-nos com a barcelonins, encara que només sigui pel Barça i per aquelles Olimpíades (per bé que jo vaig fer meu aquell lema que pel “92 toquem el dos”, perquè no podia suportar l’allau d’espanyolisme que ens va caure a sobre, però que, a la llarga, ha servit per situar Barcelona en el mapa del món).  

És aquest, justament,  el desconeixement que podem veure en aquest mapa de la prestigiosa col·lecció d’atles de Le monde diplomatique. Fixem-nos-hi una mica…  

La imatge que acompanya aquest apunt és a la pàgina 57 d’El atlas de las minorías, que recentment  acaba de publicar Le Monde diplomatique, una publicació d’ampli prestigi internacional.

Doncs bé, tot i que la realitat catalana apareix en altres pàgines d’aquest atles d’una forma més o menys correcta (a la pàgina 51, per exemple, podem trobar una mapa on hi ha les demandes de (re)unificació territorial -i el “re” entre parèntesi és seu!-, i on podem veure com la Franja i la Catalunya Nord són, com a mínim, territoris discutits), en el mapa que adjuntem podem observar-hi les incongruències següents:

  • El basc es parla a la zona nord de la Franja i a una part occidental de la Comunitat Autònoma de Catalunya (!).
  • L’aragonès es parla al bell mig de la Franja (!).
  • L’aragonès i l’aranès (contràriament al bable o asturià) són del mateix color i no sabem si són llengües o dialectes… (!)

Vist el que hem vist, certament cal qüestionar-se la fiabilitat de la resta de l’atles (de la resta dels atles) i més quan a la pàgina 53 trobem que hi ha una llengua anomenada “valencià” -malgrat que en el mapa que comentem sí que té el color del català (visca la congruència!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!