Per això, moltes vegades, massa vegades, molts catalans hem preferit autoidentificar-nos com a barcelonins, encara que només sigui pel Barça i per aquelles Olimpíades (per bé que jo vaig fer meu aquell lema que pel “92 toquem el dos”, perquè no podia suportar l’allau d’espanyolisme que ens va caure a sobre, però que, a la llarga, ha servit per situar Barcelona en el mapa del món).
És aquest, justament, el desconeixement que podem veure en aquest mapa de la prestigiosa col·lecció d’atles de Le monde diplomatique. Fixem-nos-hi una mica…
Doncs bé, tot i que la realitat catalana apareix en altres pàgines d’aquest atles d’una forma més o menys correcta (a la pàgina 51, per exemple, podem trobar una mapa on hi ha les demandes de (re)unificació territorial -i el “re” entre parèntesi és seu!-, i on podem veure com la Franja i la Catalunya Nord són, com a mínim, territoris discutits), en el mapa que adjuntem podem observar-hi les incongruències següents:
Vist el que hem vist, certament cal qüestionar-se la fiabilitat de la resta de l’atles (de la resta dels atles) i més quan a la pàgina 53 trobem que hi ha una llengua anomenada “valencià” -malgrat que en el mapa que comentem sí que té el color del català (visca la congruència!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!