El pols de la llengua als Països Catalans

Gràcies a l’amic Antoni Selva, he conegut la figura del mossèn Antoni Serra i Planes, nascut a Sant Jaume de Frontanyà,  i que va ser durant molts anys “lo Rector de Pallerols” (Pallerols de Rialb), on va morir i va ser enterrat. Carlí fins al moll de l’os, aquest autor, que podríem considerar dels primers romàntics catalans, ens ha deixat poemes com el següent, d’un alt interès sociolingüístic:

Encara la gran mania

de parlar’ls en castellà!

A ells lo pur català

sempre parlar se’ls deuria,

qui no’l sàpiga que estudia

que si vol ja l’aprendrà.

Dat cas que en Pallerols vinga

algun rector castellà,

ab lo llenguatge del poble

bé se haurà d’acomodà;

se per cas no entén los termes

que en los versos he posat,

faran de vocabulari

tota la gent del veïnat.

Ay, locura com aquesta

jo no crec que troba igual,

que sent prou ample el portal

haguem d’entrar per la finestra;

que per una llengua estraña

la pròpia haguem de deixà.

150 anys després, la llengua estranya ja no és tan estranya, gràcies a les polítiques educatives, coartives i, ja sé que no agrada recordar-ho, poblacionals que l’Estat espanyol ha imposat sense cap mena de vergonya i de les quals mai no ha renegat, amb l’ajut, imprescindible, és clar, de certes capes de la societat catalana autòctona.  Ara com abans, sembla que per a molts el portal de la llengua catalana els queda petit…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!