El lingüista sabadellenc Carles Múrcia acaba de publicar un magnífic mapa de la llengua amaziga i de les llengües de l’entorn mediterrani i saharià. El mapa ha estat publicat per l’Associació catalanoamaziga Itran(Estels) i ha comptat amb el suport de l’Assemblea Amaziga de Catalunya i del Departament d’Educació.
Es tracta d’un treball rigorós on ens podrem adonar ràpidament de les zones de parla amaziga que hi ha escampades per tot el nord d’Àfrica, de l’extensió real de la llengua àrab (que molts altres mapes presenten com una gran extensió que ocupa tot aquest nord africà), de l’immens territori desèrtic on no hi ha població, d’altres llengües d’Àfrica força presents als Països Catalans (ful, serer, wòlof, soninke, diola. manding…), de llengües europees (com l’espanyol, el portuguès, el sard, l’italià, el grec…) i, evidentment, del català.
(…)
Per acabar-nos de situar:
1. El color lila clar correspon a la llengua àrab magribina (també coneguda com a darija), que preval a les ciutats de la costa i a les planes (des de Líbia i fins al Marroc.
2. El lila fosc correspon al hassania, una varietat àrab parlada pels sahrauís i mauritans ben diferenciada del darija.
3. El groc correspon a la llengua amaziga (també coneguda com a berber), que preval a les regions muntanyoses, a les valls entre muntanyes i als oasis.
4. Fixeu-vos que la major part del Sàhara és inhabitable, i només als oasis i a les regions muntanyoses amb punts d’aigua hi ha gent que hi viu permanentment; és per això que al mapa apareixen sense cap color.
5. A la part baixa del mapa despunten algunes de les llengües subsaharianes de les quals hi ha parlants als Països Catalans.
6. El mapa també ens ajuda a situar la nostra comunitat lingüística, els Països Catalans, en un context mediterrani que ens ajuda, per tant, a donar una imatge menys europocèntrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!