El pols de la llengua als Països Catalans

Cap de setmana d’emocions intenses…

Divendres, la 19a Botifarrada a la Hispanitat de Mataró, un magnífic acte dels joves mataronins d’Arran (abans Maulets), que han sabut mantenir la flama d’un país, quan no era tan fàcil declarar-se independentista i et deien que eren unes idees que et passarien amb els anys… Amb una gran actuació de Brams, amb un Titot pletòric, que viu una segona joventut…

Dissabte, últim concert –i, per cert, magistral, magnífic, brutal– d’Obrint Pas a Mataró, un grup mític que, per cert, va actuar a la 1a Botifarrada de Mataró -la seva primera actuació al Principat!… Un teatre ple de gom a gom que va aplaudir apassionadament  aquest grup de la ciutat de València, que, com ells diuen, són el producte de la primera generació que va poder estudiar en català en aquesta part del país. Un grup musicalment genial i amb unes lletres que són pura poesia, i pur compromís social i nacional (dels Països Catalans!).

I, per últim, el fracàs, sí, el fracàs, de tots aquells qui encara creuen en l’Espanya immortal i imperial… Malgrat que ho intentin dissimular, no hi ha color, nosaltres som més, molts més, moltíssims més,  i, a més, nosaltres defensem la causa de la llibertat, de la justícia, de la democràcia i ells, en canvi, defensen aquells qui, per exemple, anaven a insultar els nois que feien les primeres línies en valencià perquè, justament, les feien en català… o són els qui governen al País Valencià , a la Franja o a les Illes, on sembla que s’han entossudit a acabar amb la nostra llengua… en nom de la seva unitat d’Espanya…

Nota: a la imatge, primer cartell de la Botifarrada contra la Hispanitat de Mataró, era l’any 1995, quan tot just començava Obrint Pas, i quan els joves mataronins de Maulets els van donar  suport.

També vull destacar que, en el marc de la Botifarrada, joves estudiants del Sindicat d’Estudiants del Països Catalans de Mataró van llegir un manifest que, perfectament, resumeix molt bé el que he pogut sentir aquest cap de setmana:

Avui, dia 12 d’octubre, els estudiants dels Països Catalans no tenim res a celebrar .

No volem celebrar la creació d’un imperi, l’expansionisme d’una llengua per damunt d’altres llengües, la imposició d’una religió per damunt d’altres religions, l’extermini de pobles sencers…; ni molt menys voldríem celebrar la diada nacional del país que no ens deixa exercir el nostre dret a decidir, que ens impedeix amb tots els seus mitjans la llibertat com a poble, que ens prohibeix la nostra independència, que ens imposa la seva llengua mitjançant lleis com la del ministre Wert, que ens imposa sistemes educatius en els quals l’Estat dicta una part important dels continguts…

Nosaltres creiem en la igualtat d’oportunitats, en un ensenyament públic, laic i en llengua catalana. Volem una escola que formi ciutadans que tinguin el català com a llengua de cohesió del grup, ciutadans que siguin, però, plurilingües (nosaltres som oberts al món!), ciutadans que respectin la diversitat de la nostra societat…

Per tant, no podem celebrar festes de la Raza, o de conceptes tan fora del temps com és aquest de la Hispanitat. És més, creiem que els nostres companys que provenen d’Amèrica, especialment aquells qui encara han mantingut a casa la seva llengua pròpia –el quítxua, l’aimara, el guaraní– es mereixen un mínim de respecte. Festes com la de Hispanidad només recorden els vells de temps d’un imperi al qual s’ ha covat l’arròs, encara que es pensi que continua sent una potència mundial….

Però només s’ho pensa, fixeu-vos com fan fora les seves empreses d’Amèrica (Argentina, Paraguai…) o com han estat la riota de tot el Món pel tema de les Olimpíades de Madrid, quan es pensaven que arrasarien i van ser eliminat a la primera ronda de votacions…

Per tot això, res a celebrar!

Una botifarra a la Hispanidad (i a Espanya!)

Visca els Països Catalans!

Visca l’escola pública, laica i en català!

Visca la Terra!