Us recomano l’entrevista que el periodista Àlex Milian va fer al núm.1280 de la revista El Temps d’aquest passat 23 de desembre a Albert Sàez (president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), ja que ens permet entendre un xic més tot aquest batibull de la recepció de les televisions en català al conjunt del territori i especialment al País Valencià: http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=soc.
Potser m’equivoco, però em fa l’efecte que la legalitat i en aquest cas la modernitat associada a una nova tecnologia (la TDT) acabarà tirant per terra la feina que durant 20 anys ha fet la societat civil valenciana i, en certa mesura, també la illenca per poder veure tots els canals del Principat a les dues altres grans regions catalanes. I que, a més, el govern de la Generalitat de Catalunya ha entrat en un autèntic camp de mines del qual és molt difícil sortir-ne il·lès: faci el que faci el risc d’uns resultats negatius són molt i molt alts.
A la fotografia: pancarta d’un acte que vaig organitzar a l’Hospitalet de Llobregat, amb Vicent Partal i Gonçal Castelló, que duia el títol “TV3-TVV. De Perpinyà a Alacant”. Era l’any 1989… sense comentaris!
Puc entendre tots els arguments d’Albert Sàez ja que es basen en una escrupolosa legalitat i en unes negociacions polítiques (amb el País Valencià i amb l’Estat, cal no oblidar-ho) que sembla que siguin un autèntic joc de disbarats. Ara bé tinc uns quants dubtes:
En un panorama com l’actual amb una presència impressionant de canals en castellà, està segur el senyor Sàez que cal renunciar al fet que tots els canals de la Corporació Catalana arribin a la resta del país (ara arribaven tots al País Valencià) i que cal ponderar-ne la quantitat, la qualitat i la penetració? Com de la mateixa manera, cal renunciar a Punt 2 (el canal íntegrament en català de la Televisió Valenciana arriba a Catalunya) i que només ho faci Canal 9, amb una programació amb una presència impressionant de la llengua castellana: amb anuncis de la Caixa, del Mundo Deportivo i d’altres empreses “catalanes” en castellà?
Voleu dir que la política de reciprocitat és ben bé igual quan parlem de la televisió de Múrcia (per citar l’exemple que cita Sàez) que quan parlem d’una televisió que emet en català? Com diu Sàez, però, hem de tenir una mentalitat oberta… (oberta a on?).
Per quan la reciprocitat IB3 i TV3 a tot el conjunt de les Illes i del Principat? Sembla que ja hauria d’haver signat però de moment, segons Sàez, “estran en via de renovar-lo per adaptar-lo a la TDT (mentrestant a zones per exemple d’Eivissa on els municipis instal·len la TDT ja no es pot veure TV3).
I, finalment, dues preguntes que no vénen directament de l’entrevista:
Què passarà amb la Franja? També haurem de fer un acord de reciprocitat amb Aragón Televisión? Llegiu aquesta notícia i potser se’ns trauran les ganes ràpidament: http://carlesbarrull.blogspot.com/2008/01/una-televisi-per-tot-l-arag.html.
Què passarà amb la Catalunya Nord? També haurem de fer un acord de reciprocitat amb algun canal de la francofonia? Per saber la situació de la televiso en català a la Catalunya Nord us recomano aquest web: http://www.catnord.cat/campanyatv.cfm.
Potser també els andorrans la demanaran (que consti que no em semblaria malament, ja que és en català i tant de bo que fos en català nord-occidental)?
Com podeu veure, molts interrogants a un dels elements que podien servir per vehicular la nostra comunitat lingüística: l’espai comunicacional català. De moment, fragmentat fragmentat
Nota: si voleu conèixer quin és el panorama televisiu en català dels Països Catalans. vegeu aquest article de Vquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_canals_de_televisi%C3%B3_en_catal%C3%A0. L’adreça de la majoria dels webs d’aquestes televisions les podeu trobar a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=18rovir3.htm.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!