Malauradament, des del Pirncipat de Catalunya, hi ha una certa tendència a considerar la situació de la llengua catalana a la resta de territoris com a molt més precària del que realment és (que ho és, és clar, però potser no tant), sobretot perquè hi ha una certa comparació, si voleu de bona fe, amb la situació del Principat (que potser no és tan bona com ens pensem).
De fet, en aquest apunt us reproduïm la contesta que el responsable del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alguer, Luca Scala, va fer a un article del diari Avui on l’articulista afirmava que a la ciutat catalana de Sardenya ningú no parla alguerès. Una afirmació feta justament el dia que certs polítics qüestionaven al Parlament el perquè la Generalitat obria una representació permanent a l’Alguer. Sort que el periodista Salvador Cot sí que estava al cas (llegiu l’article Fidelíssima ciutat de l’Alguer).
Llig amb una certa sorpresa l’articlet delicat “Concert d’ocells” a la pàgina “Diàleg” de l’Avui del 2 d’abril, notant-hi una “coseta” (bé, pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada molt de passada sobre l’Alguer: «Comprovem que a l’Alguer la gent sap català però ningú el parla normalment».
Ui, quin despertar-se tan improvís i traumàtic per a nosaltres!
I jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada dia “normalment” en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs, mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem “algú”! Ara resulta que no sem “ningú”. O potser no ho sem “normalment”, ves a saber tu…
Aleshores, cal redreçar la situació, cal que mos adaptem a la realitat de pressa (“a corrida feta”, com en diem dialectalment) i comencem a emprar, també entre nosaltres, l’italià definitivament i normalment, allò que la gent gran nostra encara defineix amb ironia “parlar en senyor”.
Com que no parlem “normalment”, cal que deixem la nostra parla habitual a dins del cervell i no la facem eixir de ninguna manera per la boca. S’ha acabat, no sem “ningú”!
Bé, a part de la ironia, dissortadament des d’aquí constatem una manca d’informació sobre l’Alguer molt gran. Potser és natural que sigui així, no dic que no, però a una turista que posteriorment escriu a un diari en català se li podria exigir un gram d’atenció més, com a mínim.
De totes maneres, crec (tenc la presumpció) de saber d’on naix l’equívoc.
La gent que ve a l’Alguer s’està sobretot al casc antic (el que nosaltres diem “l’Alguer vella”, perquè la declinem al femení), perquè més bonic, amb els carrers “enginquetats” (‘amb còdols’), les esglésies i els palaus, restaurants i bars a les terrasses, torres i muralles, amens passejos amb l’escenari del mar i del Cap de la Caça de fons. Es pensen, doncs, que a la part antiga resideixin tots algueresos i que, com sempre s’ha dit “míticament”, hi parlin conseqüentment català.
Dissortadament no és així. A “l’Alguer vella” d’algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n’és u), el barri està despoblat després de la gran migració als barris perifèrics (Sant Agustí, La Pedrera, Sant Miquel, la Pivarada, lo Carme, l’Argilera, lo Caragol, la Taulera, l’Escaleta, etc.) començada massivament als anys 70 del segle passat.
Ara hi ha poc més d’un miler de residents (dades oficials) que majoritàriament són nats fora, sobre uns 45.000 habitants que compta la ciutat. Així, és fàcil que, si es vol sentir parlar català pel centre històric, cal esperar potser més les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar després de la feina. Perquè viuen fora.
Si la turista hagués residit, per exemple, un dia al barri de La Pedrera (que són uns 20.000 habitants), probablement n’hauria tret una diferent impressió.
Pensau, però, que als algueresos que han anat a Barcelona (uns quants milers) succeeix el mateix: quan hi van, no senten ningú que parla català!
Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativament al que s’hi diu de Sardenya. La construcció megalítica tan poètica té nom català. Els “ninguns” algueresos, des de fa segles, l’anomenem “nurag”, amb so [k] final. Als diccionaris hi consta…
Cordialment,
Luca Scala
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!