El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Si, d’una banda, la crisi afecta més o menys igual a tothom (o més o menys), si més no a l’Estat espanyol, el cert és que a Catalunya, al conjunt dels Països Catalans, la pèrdua de poder adquisitiu (quantes persones no poden prioritzar el pagament com a soci a un entitat o la subscripció a una publicació?) i les retallades al sector públic poden fer que es posi en perill la continuïtat de moltes de les iniciatives que mantenien la llengua en àmbits com l’ensenyament (especialment a fora del Principat), la indústria musical, el mercat del llibre (en el format que sigui), els mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, i que posi també en perill aquelles entitats que han mantingut la flama del país i de la llengua… Ens agradi o no, tenim una cultura que, per sobreviure en un mercat controlat per les grans llengües -en nombre de parlants i en posició d’aquests parlants, ei!- necessita d’un suport addicional…
Nota: sort que encara tenim empresaris que es creuen el país i la seva llengua.
En el camp de l’ensenyament, s’han aturat parcialment en uns casos i totalment en uns altres els ajuts a La Bressola (agreujat perquè molts ajuntaments no poden continuar donant el suport econòmic -moltes vegades simbòlic- que donaven i perquè administracions com la balear també han deixat de donar-hi suport), a APLEC (a la Catalunya Nord)…, petits oasis de catalanitat en contextos molt i molt desfavorables per a la llengua. Sense oblidar, però, que la crisi també ha fet aturar la política d’edició de materials complementaris d’ensenyament en i de la llengua catalana que feia l’administració catalana, així com el suport econòmic a plataformes que dotaven d’una gran quantitat de recursos al professorat (com, per exemple, el magnífic projecte Espurna, que es feia conjuntament amb la UAB).
La desparició dels ajuts econòmics o els retards en els pagaments han fet que moltes entitats estiguin abocades al tancament. En aquest sentit, el que ha passat amb UNESCOCAT només és un avançament del que pot passar amb moltes altres entitats.
Tot i que és evident que en el cas del Principat aquesta retirada de suports es deu bàsicament a la manca de recursos econòmics, en d’altres parts del terrritori, i en nom de la crisi (i sense amagar-ne, però, el convenciment) ha servit per anar directament contra la llengua i contra les relacions entre els Països Catalans.
Per exemple, el Govern Balear ha tancat les emissions internacionals d‘IB3 i, per tant, ja no es podrà veure més a Catalunya (si no ès per internet), o ha tancat l’emblemàtic i simbòlic Espai Mallorca… Si sumem a aquests fets la retirada del Govern Balear de l’Insititut Ramon Llull podem veure com es va tallant de mica en mica els ponts de relació entre aquestes dues regions catalanes.
Som en un moment molt delicat per a la nostra llengua i per a la nostra cultura, i tot sembla indicar que o es fa un pas endavant com a país o, d’aquesta crisi, en podem sortir molt però que molt tocats…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!