El pols de la llengua als Països Catalans

Amb aquest títol força suggerent, el diari Avui ens està oferint aquest estiu tot un seguit de reportatges (en format paper però també mitjançant vídeos que es troben a la seva web) sobre zones frontereres de la nostra llengua. El periodista encarregat d’aquests reportatges, Jordi Palmer, ja ens havia ofert una sèrie de reportatges sobre la realitat lingüística de l’Estat espanyol, centrant-se en la problemàtica de l’asturlleonès, l’aragonès i el català de la Franja.

En la sèrie actual trobarem reportatges sobre la comarca del Matarranya -a la Franja de Ponent-, sobre el Carxe (la Múrcia de parla catalana), sobre l’illa de Tabarca -l’única illa poblada del País Valencià, on els descendents d’uns lígurs que s’hi establiren el segle XVIII han fet seva la nostra llengua-, sobre l’illa de Formentera -la més petita de les Pitiüses, envaïda pel turisme, però encara molt viva lingüísticament-, sobre l’Alguer -la ciutat catalana de Sardenya-, sobre Perpinyà -la capital del nostre nord- i sobre Andorra -l’únic territori català independent on el català tampoc no té una situació plenament normalitzada.

Una bona iniciativa per fer conèixer al públic en general les diverses realitats de la nostra llengua (que queda molt ben completada amb uns vídeos que són una mostra, indiscutible, de la unitat de la nostra llengua).

En concret hi trobareu:

Reportatge en vídeo i escrit sobre la comarca del Matarranya, una de les comarques catalanoparlants que actualment són a l’Aragó. Sense, de moment, una llei que empari la llengua, amb polítiques pegugues per part del govern d’Aragó i amb el confusionisme a l’estil blaver que promou el PP i el PAR (Partit Aragonès Regionalista), és un dels territoris en què fa molts pocs anys el percentatge de catalanoparlants era dels més alts del país, però ara la llengua té un futur incert.

Reportatge en vídeo i escrit sobre el Carxe, la comarca catalanoparlant que actualment es troba dins de la província de Múrcia i que és la conquesta darrera -sortosament pacífica- dels catalanoparlants, ja que era una zona, pràcticament desèrtica després de l’expulsió dels moriscos al segle XVII, que fou repoblada durant el segle XIX per llauradors valencians. És especialment interessant sentir parlar les persones del Carxe i el seu model de llengua.

Reportatge en vídeo i escrit sobre l’illa de Tabarca o illa Plana, una illa que depèn del municipi d’Alacant i que fou poblada en el segle XVIII per lígurs (genovesos) que foren expulsats de l’illa de Tabarka, a la costa de Tunis. Tenen el mateix origen que els tabarquins que viuen al sud-oest de Sardenya, a les illes de S. Pietro i de Calasseta, però, a diferència d’aquests, que sí que han conservat el seu dialecte italià lígur, els tabarquins de València de seguida van adoptar el català com a llengua i fins als nostres dies.

Reportatge en vídeo i escrit sobre Formentera, que, malgrat el turisme (ara especialment italià), malda per mantenir la llengua, lluny dels tòpics d’un anunci de cervesa (per cert, un bon anunic, però ple de tòpics).

Reportatge en vídeo i escrit sobre l’Alguer, on, encara que la llengua ja no és la llengua principal del carrer i on s’ha aturat al transmissió intergeneracional generalitzada, hi ha nombroses iniciatives de manteniment de la llengua.

Reportatge en vídeo i escrit sobre Catalunya Nord, on s’analitza el retrocés que hi hagut en la transmissió intergeneracional de la llengua, el paper de l’escola a l’hora d’intentar transmetre el coneixement de la llengua i com hi ha una catalanitat no vinculada directament a la llengua (l’exemple de l’USAP és prou significatiu).

Reportatge en vídeo i escrit sobre Andorra, on el català és l’única llengua oficial i on la situació de la llengua és lluny de ser el “paradís” de la llengua tot i la importància simbòlica, cal no oblidar-ho, que té ser llengua d’estat.

Finalment, s’ha publicat un article, en forma de resum, on sociolingüistes de referència com són M. Carme Junyent i F. Xavier Vila analitzen el futur de la llengua en el conjunt dels territoris catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!