Curiosa la informació que trobem en aquest Atlas enciclopédico del mundo de l’Editorial Parragon Books d’Anglaterra. En la línia del que hem comentat en altres apunts d’aquest bloc, com el dedicat a un fallit Cançoner intercultural o al pretesament prestigiós 1000 Languages. The Worldwide History of Living and Lost Tongues , la manca de rigor d’autors (i de traductors) en temes de diversitat és pertot arreu.
En aquest atles, que vol fer una aproximació als diversos estats del món, apareixen, entre d’altres informacions, les llengües que es parlen a cada estat i les ètnies (segurament deuen voler dir pobles?, però aquí ètnia vol dir el que vol dir i és un nom que no fem servir en aquests termes) que l’habiten.
Si ens fixem en les informacions que hi ha en els estats on hi ha població catalana, descobrirem coses tan curioses com:
A Espanya, quan es parla d’ètnies, es diu que hi ha un 45% d’espanyols, un 28% de catalans, un 8% de gallecs, un 6% de bascos, un 5% d’aragonesos, un 2% de gitanos, un 3% d’altres ètnies i, atenció, un 3% d’extremenys!
(…)
A Andorra, tot i que es diu que s’hi parla català, es parla d’una suposada ètnia andorrana.
No cal dir que ni a França ni a Itàlia se cita cap mena de presència de catalans (suposadament s’inclouen a “otras” ètnies).
Sigui com sigui, cal preguntar-se d’on s’ha tret la informació que els extremenys són un poble (una ètnia) diferenciat de l’espanyol (no crec que es pensés, precisament, en els elements d’origen asturlleonès de la zona), i, sobretot, quan se n’ha fet la versió espanyola es pot veure clarament que els traductors han estat això, simplement traductors acrítics…
Per això és tan important ensenyar els nostres alumnes a comparar fonts, a destriar les informacions, a ser-ne crítics, perquè, si no, en un moment en què hi ha tanta informació (a la xarxa, a les biblioteques, als mitjans de comunicació en general), el nivell de confusió pot ser increïble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!