El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

31 de juliol de 2009
0 comentaris

El sud del sud (i 3): Guardamar

De la mà dels bons amics Josep-Enric Escrivano (professor de llengua catalana d’Elx) i Joan-Carles Martí (tècnic superior de turisme de l’Ajuntament de Guardamar), tots dos membres de l’Associació El Tempir he tingut l’oportunitat de conèixer aquesta població de la comarca del Baix Segura, que és límit sud de la nostra llengua.

A Guardamar, malgrat l’abandonament de la llengua per part d’algunes famílies, l’allau de nouvinguts (castellanoparlants, però també moltíssims residents, especialment, britànics), el català continua sent la llengua del 25% de la població, principalment població gran (encara que no exclusivament). Si observem les dades del cens podem veure com Guardamar ha tingut un fort creixement demogràfic des dels anys 80, i que, actualment, segons el cens de l’INE de 2007, té 15.132 habitants (dels quals un 36,1% és de nacionalitat estrangera).

Realment aquesta dada darrera ha fet canviar fortament aquestes comarques del sud del nostre país, sobretot si tenim present la feblesa en què ja es trobava la nostra llengua. De fet, Joan-Carles Martí ens explicava l’exemple d’una regidora del poble de Rojals (poble castellanoparlant del Baix Segura) que va enviar una circular als pares del centre escolar en anglès sense traducció a cap de les dues llengües oficials del País Valencià. Evidentment la regidora és britànica. O el fet que al Carxe, la comarca catalanoparlant de Múrcia, l’arribada d’anglesos està fent canviar ràpidament la realitat sociolingüística.

Com dèiem, malgrat tot, però, el català encara continua viu a Guardamar en, fins i tot, rètols a les botigues (com la que trobareu a la fotografia adjunta) o en els rètols oficials (com el que hi ha al castell que van construir el catalans). La història, la gastronomia,  la llengua, la costa… són alguns elements que n’aconsellen la visita i, sens dubte, si hi arribessin més catalans, el català rebria una empenta més per sobreviure en aquest territori de frontera (com, de fet, ha passat en els anys darrers a l’Alguer). Una ruta pel sud del país visitant Elx –una ciutat molt i molt interessant pels palmerars, pels edificis històrics, pel Misteri, per una presència important de la llengua–, Agost –on trobareu la magnífica terrissa de l’Emili Boix, un català del sud, com ell mateix es defineix– i Guardamar –el límit sud de la nostra llengua– és del tot recomanable.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!